Enyors variants

Un relat de: betixeli

Paraules a deshora:
Com un missatge llençat en el temps,
avui deixo anar una ampolla vidriosa dins l'aigua,
curiós, quantes cares té el mar,
amb el temps aprendré a no odiar-lo,
per avui és neutral,
transmissor de coses bones,
missatger de mi cap a qui vulgui rebre.

Per a tu:
Si m'ho permets et robaré uns mots.
Enyorava enyorar-te, però ara t'enyoro més a tu.
Recordes?
siusplau, recorda. Recorda sempre.

Supèrbia extrema:
Creient-me invencible pels sentiments
m'enfilava als llocs més alts per tenir bona vista,
fals,
per veure el mon des de dalt,
amb la perspectiva de qui es creu gran,
tot admirant en secret les vides dels qui m'envoltaven.

Finalment jo:
Imbecil·litat acumulada al llarg dels anys,
artesana del dubte,
moldejava peces d'incomprensió i solitud.
Però avui un cop de vent m'ha despertat de sobte,
d'un sol cop he llençat a terra gerros i terrissa variada
esmicolant sorollosament pors i falses idees.

Ara:
Visc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

91227 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.