Entre viure i escriure, hi ha tanta diferència?

és convertir l'evasió en una actitud creativa,fins i tot generosa.
Ja ho hauries de saber Bruixot!

que hi ha una gran diferència... o no. En tot cas, una diferència petita no pot ser. Si n'hi ha alguna, ha de ser gran. Perquè crec que l'impuls d'escriure pot, de vegades, suplir moltes carències de la vida, molts anhels inassolits, molts somnis no complerts. Com una manera d'expressar per escrit tot allò que voldries viscut. I si és així, escrius amb passió, abocant elsssentiments en tot allò perdut i que ja no hi veus l'esperança de recuperació.

Bellíssima tota la teva reflexió en forma de poema, i em quedo, de manera especial, amb la primera estrofa, perquè al meu parer, ve a dir tot això que t'acabo de comentar:

"Potser escric des d'una esquerda
del mur de mort que amb el temps
he anat construint, maó a maó.
..."

Una abraçada, fas uns poemes meravellosos, Bruixot.

t'ajuda a respirar.... cap diferència.

Brillant.

Un beset en verset

angie

està, al meu parer, en com escrius el que vius, Bruixot, i tu ho fas mol bé.

No sé si hem de buscar allò que som, com vivim en el jardí dels fruits saborosos o bé si cada moment de la vida és un fruit saborós en la dolçor o en l'acidesa (tant se val!) que cal gaudir.

No escrius des dels llimbs inexistents sinó des de l'existència de la teva vida que, potser, et semblarà una mena de llimb que, jo crec, que t'ha de ser profitosa.

Et desitjo, també, un bon any 2006, Bruixot, i espero continuar llegint tot el que escrius!

Petonassos

Lavínia (una que també és de Sants)
PS
Gràcies pels teus comentaris

Potser escriure, com llegir, és la manera de viure vides i moments que d'altra forma no experimentaríem mai...

Feliç vida i escriptura per al 2006!

Una abraçada,

Adaili

Està ple d'interrogants, el teu poema; interrogants que obren enigmes d'allò més intrigants i suggerents. Sí, suggerents, com és aquesta primera estrofa:

Potser escric des d'una esquerda
del mur de mort que amb el temps
he anat construint, maó a maó.

D'aquesta primera me n'agrada el so, el deix que donen les emes... m'agrada com sona, la melodia d'aquest "mur de mort" que sento llegint-ho per dintre.

Potser escric com visc,
per no estar de veres,
o per estar-hi a mitges,

convidant-vos a tots
a que busqueu en el jardí
de les fruites saboroses

allò que no hem sabut trobar
en la fosca incipient del dies
que passen sense adonar-nos-en.

Aquestes tres estrofetes són riques d'idees i de reflexions, estan prenyades de filosofia... sí, són plenes d'això que dius: ens convides a que busquem "allò", allò que és cert, allò real; tot allò que podem trobar en la teva poesia, perquè no. La última d'aquestes tres estrofes és simplement brillant.

La última frase, aquest altre interrogant que obres sense pretenció de tancar, és un eco, un últim xiuxiueig d'idees que no deixen dormir confessades a cau d'orella.

Potser he viscut subterràniament
i ara escric des dels llimbs inexistents.

Deixa un regust... agredolç.

Et desitjo un 2006 replè de sensacions agradables, de moments simples d'aquells que et fan somriure i que són els que en realitat fan que la vida, amb tot, sigui allò més preuat. I d'oportunitats i d'èxits, també.

-Filladelvent-

Potser escric des d'una esquerda... mmm, és possible, però potser no, i no em posaré ara filosófica, que sino...mare meva, quin poema més complicat i a la vegada senzill, ja esta, ja m'estic contrariant!! no em convé gens llegir-te!!! Però com que ja estic fent la tour per la web amb el sautors del 2005, que ja em toca, que passat demà és 2006, doncs mira he llegit el teu !!

Un fort petó i bona entrada d'any sr. bruixot

Ainoa

Hola Bruixot,
Feia dies que no podia entrar a comentar-te i avui estic molt content de fer-ho. Quan he llegit el títol, també m'he preguntat el mateix.
Saps Bruixot, m'agrada llegir-te, em despertes el emu jo més profund i fas que tingui les forces necessàries per continuar escrivint amb l'ànima, sense estrafer res i sobretot amb la meva veritat que no sé pas moltes vegades on recolzar-me per no engollir-me en aquest món ple de mentides.
Brindo per tu i per les nostres vides,
Roda03

Doncs això m'ha agradat la manera de transmetre aquestra reflexió mitjançant la poesia, i eatà molt ben escrita!

salut!

Però els mots que surten entre les escletxes del cor i de la ment, crec que formen part del propi viure, de la percepció i les sensacions que tot plegat es va emmagatzemat lentament, darrera d'aquesta mirada teva que sembla engolir-se els instants.

Potser no hem sabut aprofitar tots els moments i ara els mots s'escolen pels dits cercant entre les runes i els jardins de tot el temps viscut els motius que un dia trobarem i els que no vam saber trobar. Però fins hi tot així, aquesta contemplació de fora endins i de dins enfora forma part d'aquesta recerca constant que ens obre els ulls a noves formes i camins. Reconèixer qui som és créixer poquet a poquet.
I això també forma part del viure...

M'és igual des d'on escrius, m'agrada llegir-te i mai em deixes indiferent.

Petons!

...no tancar-se en un mateix i seguir vivint. Seria bó obrir els ulls ben oberts i contemplar tot el que ens envolta. Alguna vegada has anat pel carrer i has mirat amunt? Una vegada ho vaig fer i vaig descobrir un altre món. Es bó pensar, d'aquesta manera sabem que no estem morts del tot. Una abraçada.

Doncs tu segueix així de collonut, escrivint i vivint, que de quan en quan ens menjarem alguna macedònia junts.

Diu que tot el que t'imagines existeix en algun lloc, no?

Potser visc entre les escletxes
sense voler gaudir de la vida
constuint ombres i foscors,
o potser repeteixo el què altres
han dit, i m'amago sencera
entre mots i sospirs.
Potser ens cal algú que mostri
que era cert que hi havia jardins,
fruites, jornades assolejades
i potser nous camins,
abans de que sigui massa tard
i la fosca se'ns endugui ben endins.

De vegades potser escrivim per no viure, o vivim el què escrivim... en tot cas penso, que no hi ha gaire diferència.

Una abraçada!!!

va directe al cor dels relataires !!!