Desitjar és guanyar: una rèplica poètica a un poema de la gypsy

Bon sonet i aquest canvi(?) d'estil de Gipsy ("saps que et dic: que em amo el dit!") m'ha agradat, serà que el que es diu fer un poema, de vegades, es baixar a la terra en lloc de transitar per, per,... l'èter.

i m'agrada aquest hedonisme de gaudir i exprimir tot el que té de bo el fet de viure, amb aquest posat murri i aquesta llibertat que ningú mai no et prendrà. Aquest passotisme suprem de passar d'allò intranscendent que potser no agrada als altres. I què?
M'agrada més el teu poema, perquè és engrescador i divertit malgrat la tragèdia d'aquest viure incert en el que som immersos.

Gràcies, per aquesta rèplica, girant la truita d'una manera excelsa. Sempre aprenc a mirar les coses des d'un altre angle quan fas coses com aquesta.

PD: Contrarèplica al magnífic poema de'n Bruixot:

"Desitjar ni fu, ni fa
fa niu el desig de nit?
crick crick, catacrick
i tornar és retornar,
raonar o filosofar,
saps que et dic?
que em mamo el dit"

No t'enfadis, volia fer-te un homenatge, però ja ho veus quin xurro, però m'ho he passat bé, que és el que compta!

Gràcies pel teu poema que lloa la joie de vivre cada minut com si fos el darrer.