Mots Fènix (Poema de l'allan lee reescrit pel Bruixot)

Em cordo lentament les ales de les hores
en un garbuix multicolor de dobles hèlix.
Espremut el dogal en l'abisme del cèrvix,
s'agombolen les gralles grises d'ales mortes.

Cau crua la sort sobre les teles cendroses
de les raons marcides, i en visc com apèndix
del temps parat. Qui vol renéixer com au fènix
si el mar, negat, ja no sap empènyer les ones?

Seques les assutzenes, els lliris blancs, aliens,
s'ofeguen, putrefactes, en l'estany de la ment.
Arriba la nostàlgia, m'atrapa, i em venç.

Ja em ressona el piano de l'oblit, silent,
en l'obaga quieta del rellotge en suspens.
Marxaré a enlloc, pel camí del penitent.