Entre records i oblits

Què difícil és posar-se en la pell de l’altre, del que no té memòria, del que és conscient que va perdent la memòria. Que difícil és tot això i que bé que ho has escrit! Una forta abraçada, mestre!

i suggeridor poema, que m'ha fet reflexionar sobre els valors de la vida.

M'ha agradat molt.

Cordialment.

Rosa.

M'agrada molt el teu poema, especialment aquests versos:

Ara intento garbellar veus i fesomies
dins el laberint tremolós de la meua ment

Et felicito!

No només m'ha agradat el poema, hi he trobat paraules que només sentia als pagesos de ponent.
Molt bonic i enriquidor, cal conservar aquestes paraules fent-ne ús habitual!

Crec que hi ha una tènue línia entre la pèrdua total de la memòria i aquesta nebulosa que s'estén al nostra cap quan pensem amb el nostra passat i amb tots els que ens falten.

Tinc un poema que comença així
se'm confonen els noms i les cadires...
i m'hi ha fet pensar.

Crec que en poesia és igual el que tu volies dir, l'important és el que és rep.

Entre records i oblits, entre dir i no dir, entre pujar i baixar... Un poema que diu molt dient poc!
M'agrada el misteri
Amb total cordialitat

a qui busques? Moltes imatges em venen a la ment. Imatges que es desdibuixen però que estan molt presents.

M'ha agradat el poema pel que té de suggeridor.