Vol d'estornells

Un relat de: rautortor

Vol d’estornells

Deu ser plaent, si ets ocell, volar de gust,
compartir el cel en gran companyia
o fer giragonses per capritx i diversió.

Avui jo soc un estornell, i jo, i jo, i jo...
i ens plau el vol incessant, agermanat
fins a límits increïbles, sense traves;
ens enardeix dibuixar núvols prodigiosos
gairebé impossibles, ara amunt, ara avall,
omplir l’espai d’inversemblants figures.

Cal aturar-se, però, després d’un vol diüturn.
Hi haurà un arbre prou gran per encabir-nos?
Aleshores, enmig del xivarri de la davallada
es confonen branques, fulles i volades,
talment un batibull d’ombres bellugadisses.

Encuriosits, la gent ens contempla;
la gent ens admira o la gent ens tem?

Comentaris

  • Moviment[Ofensiu]
    llpages | 17-06-2026 | Valoració: 10

    Escaient paraules per a una qualitat, la de volar, que s'escapa als humans (excloses les andròmines per fer-ho, és clar). La sensació de desordre i de gernació d'ocells plana per tot el relat, provocant un efecte de moviment quasi palpable. M'ha agradat!

l´Autor

rautortor

261 Relats

802 Comentaris

193900 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen