Volar

Un relat de: rautortor



Fotografia de Terje Kolaas


Volar

Deu ser plaent, si ets ocell, volar de gust,
deixar-te anar perquè la brisa et porti,
contemplar-te als miralls de l’aigua,
compartir el cel en gran companyia
o fer giragonses per capritx i diversió.

Sol ser trist, si ets rodamon, retornar,
abandonar els dies d’idíl·lica llibertat,
gaudir per darrer cop els paradisos...
sol ser trist per més que tornis al niu.

Resulta tràgic que t’obliguin a migrar,
a deixar enrere la raó dels teus records,
a perdre petjades i aromes, llar i arrels;
és com caure als avencs de l’oblit.

És sanguinari i pervers que hagis de fugir
de la fam, la guerra, la injustícia, la por,
la misèria i l’extermini sense cap culpa.
Tu, que no fa gaire somiaves ser un ocell
per volar i volar, sense demanar el perquè.

Vola, animula vagula, vola, animeta,
no oblidis d’on vens quan arribis on vas.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

rautortor

247 Relats

795 Comentaris

179137 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen