Sé de una nit

Sé d’una nit

Sé d’una nit que encara em parla,
que, de tan diàfana, em captiva
quan em diu tot allò que vaig ser.

Nit ancestral, nit d’encanteris,
bressol de rituals i llegendes,
d’experiències vitrificades al foc.

Sé d’una nit fosca i encesa alhora
per falles que obren camins de llum,
per fogueres sulsint el temps passat,
per coets estriant l’espai d’espurnes.

Sé d’una nit, aquella nit de juny
en què, per fi, vaig saltar sobre el foc,
prodigi iniciàtic, preludi a fer-me gran.