Entre l'aire, entra l'aire(Gerard Vila Nebot + Gauchinha)

Et cerques en les vessants inconegudes
del teu jo robust
i topes amb l'escorça d'utopies
intravenoses
que et guixen la sang.
T'ofegues entre glops de saliva aliena
que descomponen l'acidesa dels somnis.
Obres la nit en un encanteri de promeses
fetes paraules d'aire
sobre l'aire.
Sobra l'aire.

L'ofec a què et sotmets no és més que una excusa
que plasmes sobre les hores
amb una fredor impúdica.
Ara, t'amagues tots els estels a la boca
i t'untes la pell d'ombres.
-No saps on t'has deixat la lluna-.
Ignores la fam amb què la teva pell òrfena
restarà nua davant els prejudicis.
La ment t'engendra els anhels
mentre observes impassible com la solitud
se't desfà entre les gemmes dels dits.
Et cerques en les filigranes imprecises
d'una nova pell
i topes amb un bes que obre escletxes
d'un silenci.
L'escena es capbussa entre les gotes
d'una suor càlida i tot l'ésser se't despulla
aferrat als encants d'un miratge.
Dins teu, escorces s'esquerden
i et deixes penetrar.
D'un crit escups les estrelles
que encara amagaves.
-Et trobes
la lluna entre les cames,
sota l'aire.
Falta l'aire-.