Cercador
entre la lluna i els estels...
Un relat de: tardors- Compartir:
Sota la lluna i els estels
tímidament et vaig somriure,
em vas acariciar els cabells,
estàvem aprenent a viure.
I entre petons i abraçades,
vas allargar-me la mà,
junts entre les flassades,
sense preocupar-nos pel demà.
Cossos joves i daurats
dins d'un fons immaculat,
érem joves i impulsius,
dins d'un món desafinat.
I sonaven les cançons
dins dels cap enamorats,
quan creiem tenir la clau
de la nostra felicitat.
Ara són només records
i tímidament em somrius,
tantes notes, tants acords,
que dins meu sento tant vius.
Comentaris
-
preciós[Ofensiu]Azalea | 18-05-2006 | Valoració: 10
M'ha agradat molt aquest poema... m'agrada com sona, la música que hi dones, i sobretot tot el que diu...
"Ara són només records
i tímidament em somrius,
tantes notes, tants acords,
que dins meu sento tant vius. "
uff... i a qui no li venen un munt de records escoltant aquelles notes, aquelles lletres, acords i cançons.. que activen la memòria, la imaginació, i ens duen la imatge d'aquell somriure... i ens fan sentir... i torna la nostàlgia :P i llavors t'adones que hi ha coses que en el fons, trobes tant a faltar, encara que ho intentis dissimular... -
Els records a la llum de la lluna..[Ofensiu]Guspira | 23-02-2006
La lluna i els estels, eterns testimonis d'amants que juguen a abraçar l'eternitat en la foscor. Amants que amb el temps es converteixen en records vius, en sentiments...
M'ha agradat molt el poema!
Endavant!
Guspi! -
ma agradat molt[Ofensiu]ponce | 22-02-2006 | Valoració: 7
ma agradat molt es un dels mijors poemas que llegit en la vida que tinc 14 anys
Valoració mitja: 7.67
l´Autor
25 Relats
65 Comentaris
28996 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.
De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/