Entre dos dies

Un relat de: Emelkin

Espolsa't
les hores perdudes
i somriu.

No et preocupis:
El temps se'n va
amb el temps.

Atrapem la nit
entre els dos dies
i no la deixem sortir.

No preguntis:
les raons se'n van
amb les raons.

Comprovem
que la nit
és inflamable
quan
es despullen
els versos.

La teva silueta,
nua,
dibuixa les dunes
del silenci.

Omple'm la pell
d'anhels
i, amb la mà,
fes realitat
tots els teus somnis.
-Aquesta nit els fem nosaltres.-

Les corbes
dels teus sospirs
llisquen
per la lúbrica
dels meus.

Tanca els ulls,
atrapa tots els gemecs
entre dos dies.

No et preocupis:
Els silencis se'n van
amb altres silencis.

Comentaris

  • Poeta[Ofensiu]
    undetants | 25-04-2007

    T'acabo de descobrir i he quedat impressionat. Ràpidament he anat clicant els altres poemes que tens publicats. Els he llegit i els he gaudit. Em sembla que avui he descobert un poeta. Dels de debò.

  • hola...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 24-04-2007 | Valoració: 10

    Gerard, feia un munt que no et llegia. De fet, jo tb he estat un temps absent i m'acabo d'incorporar de nou. Bé, que dir-te...genial el relat...això d'atrapar la nit entre dos dies...buf...fantàstic noi. Ens veiem per aki...una abraçada.