Enfonsada en les meves penes

Un relat de: Sareta_16

Estic a l'habitació i necessito exterioritzar el malestar en el que em trobo inmersa, porto unes setmanes no gaire bones..hi ha dies en que m‘aixeco aflorant una esperança, amb il·lusió d'enfrontar-me als meus problemes i vençe'ls, esforçar-me el que calgui pera conseguir els meus propòsits...però d'altres en canvi, la realitat que m'envolta és fosca, sense cap llum on aferrar una esperança, on poder guiar-me cap a la sortida d'aquest malson, d'aquesta negritud que m'endinsa en un pou sense sortida, envaint la meva serenitat i equilibri...Avui la tristesa s'apodera de mi...
Tanta agonia acumulada, tants somnis estroncats, tantes desilusions recopil·lades...
Aquesta bojeria m'està consumint, em xucla les últimes forçes que persistiexen amb mi per tirar endavant, s'endú l'esperança a un lloc que desconec, es fa l'amo del meu ser...i jo aquí deixant que tot això passi, impassible com tot s'allunya de mi...
Em sento impotent, fracasada pq veig com cada cop empitjora i què fair per millorar la situació?Absolutament res!Estic tan desmotivada que faig que res m'importa, vull ser la Sara d'avans, vull recuperar la meva cordura, tantes coses vull i tantes poques ganes de fer-les..
Sóc com una ona de mar que segueix la corrent sense poder fer-hi res per impedir-ho...
I em sento sola, incompresa suportant aquesta càrrega tota sola que m'ofega i m'expira la vida, cap paraula pot ser el consol que busco, pot fer-me sentir bé una estona però desprès torno a caure en aquest cercle viciós de desesperació que em té presa...
No se què he de fer, cap on he de tirar, què haig de fer?Diguem-ho tu!
Pfff...es que no és sol una cosa, sino que tot lo dolent s'ajunta per colpejar-me infinites vegades fins a perdre la conciència...
Necessito respostes per calmar el meu estat, necessito respostes...
Quan vaig començar a rodejar-me d'aquest món que no em pertoca?En quin precís moment vaig fallar?Preguntes on no sóc capaç de trobar-hi una resposta que em pugui donar una pista sobre on em trobu emergida ara...
Força de voluntad?Potser si..però no abunda aquesta qualitat en mi..pq sempre em veig tan poc capaç de fer algo?Pq em tinc tan poc apreci?Pq m'infravaloro?Pq sóc tan pesimista per les meves coses?Pq no m'estimo com als altres?Pq?
I admiro a la gent que s'enfronta als problemes, jo m'amago, fujo d'ells...
Estic fallant, m'estic fallant a mi mateixa i a la gent que m'envolta..la vida segueix el seu curs però jo estic parada i no em moc d'allà, tot avança i jo retrocedeixo, el temps passa i m'englopeix més en aquest món...
Un conflicte interior es manifesta, una època que desitjaria deixar enrere, una Sara per recuperar, uns somnis pels quals lluitar, un...

Comentaris

  • [ Autoestima ][Ofensiu]
    kispar fidu | 16-05-2005

    Ei! Bones! Feia dies que no em passava per aquí per deixar-te algun coment als teus escrits! I m'he dit: Ja va sent hora de fer-hi una visita, no? (jejeje).

    "Enfonsada en les meves penes" : Falta d'autoestima. "Pq no m'estimo com els altres?" "Pq no em valoro?". Veure la part bona dels altres sovint sol ser molt fàcil, però en canvi veure les nostres parts positives ens resulta més complicat. Ens pensem que ho fem "tot" malament... que hauríem d'haver actuat d'una altra manera... Però em d'intentar buscar seguretat en nosaltres mateix@s i tenir esperances. Creure en nosaltres i en els nostres objectius. Pensar que som capaç@s de fer aquell salt per poder arribar a l'altra banda del barranc.

    "En quina part de la meva vida m'he equivocat?" "Quan vaig començar a rondar pel camí equivocat?" Si, a vegades ens sembla com si no estiguéssim vivint la nostra vida, la vida que voldríem. Sinó, que no veiem ben bé quina és la relació entre els fets que van passant dia a dia amb les nostres vides. [Què hi pinto jo aquí?]. Doncs bé, jo crec que per trobar el bon camí, el camí adequat, primer cal perdre't en la immensitat del bosc, i equivocar-te en molts trencalls i camins. Per tal de poder trobar finalment el camí on ens sentim més a gust.

    Per tant: * Ves buscant el teu camí, i no t'enfonsis a l'equivocar-te, doncs els errors ens ajuden a acostar-nos al nostre vertader camí. *

    Que vagi molt "rebé"! Ciao!
    Gemm@

  • Sense paraules...[Ofensiu]
    eqhes | 20-04-2005 | Valoració: 10

    És increible com conectes amb la gent i molt curiós que tanta gent es senti identificada amb els teus escrits, jo el primer.
    La soledat... Potser algú no s'ha sentit mai sol? Quina sort ser pobre d'aquest sentiment...

    Com sempre he pensat, la clau de l'escriptura està en el realisme i ets una de les persones que he llegit que millor s'expressa amb aquesta "tècnica".

    Una abraçada,
    Eqhes

  • La continuació de l'escrit?[Ofensiu]
    Sanke85 | 11-04-2005 | Valoració: 10

    ...una Sara que de ben segur que tothom que et coneix, t'estima i t'aprecia tal com ets, una Sara amb un gran cor, una Sara, nomès una... tu... que al igual que tothom te moments bons i d'altres no tan bons, però tots ells sempre aporten quelcom positiu en les nostres vides. Nomès has de saber-lo trobar.

    M'he sentit tan identificat quan has dit que valores més els altres que a tu mateixa... crec que a part d'escriure sobre temes similars, de manera molt diferent (tu si que escrius bé, no jo), crec que a part d'això, també em d'alguna manera pensem i sofrim igual, cadascú a la seva manera per suposat.

    Si algun dia em vols dir res, pel que sigui, que sapigues que estic aqui: snake4546@hotmail.com

    Un petò i una abraçada ben forta:
    Sanke85

  • molt expresiu[Ofensiu]
    GrêËn_WîtcH | 10-04-2005 | Valoració: 10

    doncs com m'has dit, m'he sentit identificada am el teu relat. les ganes de poder superar els problemes i de continuar sent qui eres avanç i poder resoldre totes aquestes preguntes que comentes al relat, està molt ben redactat.
    moltes gràcies pel teu comentari.
    segueix escrivin
    petons!!!

  • Què podria dir-te...?[Ofensiu]
    annah | 03-04-2005 | Valoració: 10

    Tan sols... que escrius molt i molt bé!!!!´
    És perfecte...
    És un relat a vessar de sentiments, preocupació, i preguntes que et fas de les quals no obtens respostes!!!
    Ànims!!

    Felicitats!!!

    Continua escribint així!!!

    Una abraçada ben forta!!

    Anna

  • Ets genial tia, i com escrius![Ofensiu]
    Magdeta | 03-04-2005

    Ets genial, n'estic segura... I escrius molt bé. Ets capaç de transmetre molt en poques paraules, ets capaç de descriure perfectament un sentiment..
    Encara que costi molt has d'intentar deixar de banda el què et fa ballar i continuar endavant com et mereixes...
    Has d'intentar que la llum què veus per la finestra et fagi sortir el carrer... I has d'intentar viure... Només així seràs feliç de veritat...
    Tot això que he escrit segurament no et serveix de massa cosa però jo et vull intentar ajudar pq ho superis.
    Ei, t'ho repeteixo, ets genial, escrius molt bé i estic segura que vals molt.
    Res més, un ptnet i fins ben aviat.

  • KUKI !!!![Ofensiu]
    xianema | 02-04-2005

    axo !! agregam xula : gma_002@hotmail.com
    no m'hauria pensat mai que faria 1 amiga x ki
    ma fet ilu i tot!! un peto mol fort de part d l tea germaneta.... jajajaj
    (K)(K)

  • Endavant!![Ofensiu]
    NeVeR | 02-04-2005 | Valoració: 10

    M'he sentit totalment identificat amb aquest relat. I ha molts dies en els que ens aixequem amb el peu equivocat i que de tot se'ns fa una muntanya sense saber com afrontar-ho, fins i tot de vegades sabem com fer-ho però ens en falten les ganes. Entenc completament aquestes sensacions, només espero que lluitis pel que vols ser, que no sigui per no haver-ho intentat! :) Sé que sonarà a tòpic però tens 16 anys, molt per a viure i molt contra què lluitar. Mai deixar que la pena s'apoderi de nosaltres. Tots ens autocompadim (jo el primer jajaja) però realment ens porta enlloc? Petons i segueix així m'agrada molt com escrius.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sareta_16

Sareta_16

28 Relats

145 Comentaris

49812 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Avans de tot només dir que no em considero bona escribint, simplement escric per exterioritzar els meus sentiments i sensacions i així mitjançant aquesta terapia no em destrossen per dins.
Els escrits són el reflex dels meus sentiments...

Aviam que us puc contar de mi, tot i que no sóc bona describint-me...

Sóc una noia de Barcelona i tinc 16 anys, estic estudiant el Batxillerat científic. Un dels meus somnis és ser Biologa.
Les mates són el meu pitjor malson...O_ô

Llegir m'apassiona és un mòn on em puc evadir de la realitat, oblidar-me de tot el que m'envolta i viatjar més enllà dels somnis...

Recomano la ITACA, té molt talent i és una bona amiga, per no dir la millor que he tingut mai!:)

Si em voleu conèixer el meu msn és: sara_romero_88@hotmail.com

--------------------------------------------
Som la cançó que mai s'apaga, som el combat contra l'oblit, som la paraula silenciada, som la revolta d'un sol crit...
I quan la nit ens ve a buscar, som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar...

[[El valor de les coses no resideix en el temps que duren..sino en la intensitat amb la que es produeixen...per això existeixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables]]

>> No em preocupa el que pugui pensar de mi la gent, simplement estan massa capficats pensant en el que pugui estar pensant jo d'ells...