Encisament

Un relat de: Emelkin

Deixo reposar quatre sentiments perduts sobre aquest full en blanc,
observo, content, com s'entortolliguen i juguen entre ells.
Ara, l'un m'incita a escriure ximpleries,
l'altre me les fa esborrar
i el tercer intenta salvar algun que altre vers.
Però és l'últim el que em fa sospitar què això no és un altre intent fallit d'expressar-me.
Al mínim intent de desxifrar del que es tracta
contraataca amb versos més i més inconcloents.

Segueixo estimulant aquest sentiment,
que s'arrela en mi com si fossin venes
i bombeja records i més records al meu cor,
que s'entendreix al veure passar escenes.

I el meu passat es fon amb el present
i sento que puc tornar tocar les estrelles.
Cap millor companyia que amor
entre versos, fent de les seves.

Deixa'm jugar, impacient inspiració,
un cop més amb la debilitat del meu ser,
deixa que aquesta s'apoderi de mi,
burla la feblesa dels meus batecs.

I no deixis morir a traïció
l'estima viva en cada vers.
Deixa que aquesta s'apoderi de mi,
deixa'm rendir-me als sentiments.

Deixo reposar quatre sentiments perduts sobre aquest full encisat,
observo, content, com s'entortolliguen i juguen entre ells.
L'ún és la passió,
l'altre, simple por,
el tercer és la voluntat.
Però l'últim, què és l'últim?
Potser és… potser és melangia, ganes de ser…

Comentaris

  • AnNna | 28-04-2006 | Valoració: 10

    tercer premi ben merescut, incult! :) [lo de incult va en conya, tu ja ho saps, només és per la gent que ho llegeixi xD]

    m'agrada mult el poema :)

    putu crack jeje


    besakuuusss!!!


    *annna*

  • Sí Gerard...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 26-04-2006 | Valoració: 10

    has reflectit ralment, la lluita interna de tot escriptor...el paper en blanc el millor amic i alhora, pitjor enemic nostre. Plasmar sentiments, deixar que ells flueixin, es despullin, ens inspirin...ens dibuixin el vers...sí, de fet, és potser...només aquestes ganes d'esdevenir...de ser, com tu dius.
    Enhorabona. 1abraçada. ESPIRAL.