En Vorera

Un relat de: Soliloqui

En Vorera té 16 anys. Va créixer en un poble petit de la comarca d'Osona sense diferenciar-se dels seus companys, sent un qualsevol, amb alguns refredats que costaven més de curar que d'altres o algunes angines enmig de l'hivern, però se'n va sortir proa bé.
Quan en Vorera tenia 14 anys (camí dels 15), va anar a viure amb una mare adoptiva. La mare adoptiva els primers dies no el va tractar gaire bé. No tenia gaire experiència i el pobre Vorera (també conegut com a Balloo) en va patir les conseqüències. El cap d'una setmana de conviure junts en Vorera es va fer pupa al culet per culpa de la mare... i l'hi ha quedat la marca per sempre més.
Però de fet, ell ja no estava a la flor de la vida i no estava tan sa com qualsevol altre, així que podriem dir que la mare adoptiva i ell estan en paus.
De vegades en Vorera s'ha sentit marginat. Han parlat d'ell com si fos una cosa insignificant sense cap valor, com si fos inútil. Ha sentit a dir que era una merda, fins i tot de la boca de la seva mare adoptiva, tot i que ara en aquesta l'hi sap greu. Però en Vorera ha seguit endavant. Tot i haver de dormir moltes nits al carrer i passar el dia al costat de companys superiors a ells, que tenien pares amb la pasta que els hi surt de les orelles, ell mai ha abandonat la lluita constant.

En Vorera avui es morirà. Anirà cap a un cementiri de cotxes i la seva vida s'anirà apagant poc a poc. A la mare adoptiva, l'hi sap molt greu haver-se de despedir d'ell. Fins i tot ha plorat! I carai, que el primer cotxe és el primer cotxe!

Comentaris

  • m'agradat molt...[Ofensiu]
    Lecram | 05-05-2006 | Valoració: 9

    no sabia que es pogues arribar tan apreci a un cotxe;però ja vec que si.

    Anims i m'agradaria que t'animesis a escriure la historia de la mare adoptiva d'en vorera.

    Fins aviat.

    Lecram

l´Autor

Foto de perfil de Soliloqui

Soliloqui

52 Relats

100 Comentaris

50085 Lectures

Valoració de l'autor: 9.24

Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...

Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...

Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.

Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:

[[soliloqui_2808@msn.com]]




www.fotolog.com/soliloqui

[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]