En estat de poca esperança (un embaràs no desitjat)

Un relat de: BARBABLAVA

El buit es remou a la meva panxa,
em tira patadetes,
no para,
està inquiet...

Fa dies que ho intento portar d'amagat,
camuflar el fruit
que brotarà de mi;
però ja se'm nota massa
i a la llarga hauré de donar la cara...

Però, què trist l'artista que només pareix buidor!


Comentaris

  • Home...[Ofensiu]
    Thalassa | 12-12-2004

    m'has deixat buida. I jo escribint poemes sobre l'orgull de ser Dona i portar vida al món... bff... quin greu! doncs, ja me'l quedo jo! o algú que li vulgui oferir amor, que és el que necessiten...

    M'ha encantat, de debò

    Thalassa

  • És el teu cas?[Ofensiu]

    Jo diria que no. Perquè l'artista bo és aquell que d'un buit en fa un poema.
    Breu i directe, destaca a més per una qüestió que no he detectat especialment en aquesta web, i les innovacions o noves aportacions sempre són benvingudes: la col·loquialitat d'alguns mots ("panxa", "patadetes"...). I crec que encertada. Contrasta molt amb altres poemes que he llegit. I denota que no pretens parlar de grans elucubracions teòrico-reiteratives. És original i contrastant.
    Moltes moltíssimes gràcies pel teu comentari a la meu 49è relat i jo també et seguiré llegint! Cada cop que obro aquesta web descobreixo gent nova, o sigui que la sorpresa sempre està al peu del canó. Ah, i no és una carta d'adéu, per descomptat, és un petit balanç i reflexió sobre el que he penjat aquí i sobre una qüestió que no trobava mai el moment de plantejar per escrit: la diferència que veig entre la novel·la negra i la de suspens (aquesta última la meva preferida).
    Vinga, que vagi mb i fins la propera!

    Vicenç

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

75222 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.