En aquests moments....

És com l’efecte d’una legió de tèrmits avançant amb lentitud,
deliberadament deixades a la vora d’un bosc.
S’alimenten, es multipliquen,
creixen en unitats jeràrquiques sense perdre l’ordre,
ocupant un entorn que no els pertany,
destruint lenta i inexorablement
tot allò que abasten.
Com la foscor que s’allarga en caure el vespre,
cobrint-ho tot de penombra,
sabent que acabarà regnant sobre la claror,
sense consciència
que la seva negritud
mudarà l’estat de les formes.
Com la por infantil
que entorpeix els membres,
accelera el batec del cor,
entretalla la respiració
i fa vagar la mirada
sense fixar-se enlloc.
Així és l’horitzó immediat:
derrotat, obscur i incert.

2010