Em perdones?

Un relat de: Jan des Val

- Em perdones?
- Sí.
- De veritat?
- Sí, de veritat.
- Segur?
- I tant, va, i no en parlem més!
- M'estimes?
- Sí, molt.
- Però estàs trist.
- Una mica, sí.
- Per què?
- Ja ho saps.
- Però si m'has dit que em perdones.
- És veritat, et perdono.
- Doncs per què estàs trist?
- Per això que m'has fet. No m'ho trec del cap!
- Això vol dir que no em perdones!
- Et perdono. Però em sento malament. Em costarà molt tornar-te a mirar de la mateixa manera. Confiar en tu.
- Veus, ja està, em vols fer sentir culpable, castigar-me...
- No, no! Et perdono, no t'enganyo. Però han de passar dies, potser setmanes abans que ho hagi oblidat i tot torni a ser com abans.
- Està clar, em vols fer gruar el perdó. Ja m'estranyava que m'ho posessis tan fàcil!
- Mira, va, no en parlem més. Estic cansat i no crec que serveixi de res anar insistint en el tema. Només vull dir que no sóc capaç d'actuar i sentir com si no hagués passat. Ja està. Res més que això.
- Estàs enfadat i m'ho vols fer pagar!
- Enfadat? No, no em sento enfadat. Potser dolgut. Traït. És com si s'hagués enfonsat el terra on trepitjava. Com si la llum s'hagués fos. Com si el camí que fins ara tenia davant meu s'hagués esborrat.
- Ja, i tota la culpa és meva, no? I d'això en dius perdonar? No saps què vol dir perdonar!
- Potser no. O Potser sí. Però és cert que sembla que aquesta paraula tingui un significat diferent per a mi que per a tu!
- Bah! Perdonar és perdonar. Quan algú fa una cosa que no t'ha agradat o que t'ha fet enfadar i el perdones vol dir que el perdones, que no li tindràs en compte en el futur.
- Sí, tenim conceptes diferents. Penso que això que dius és impossible. Això seria oblidar. Esborrar. Impossible si aquella persona t'importa i tens la intenció de seguir creient en ella. És cert que el dia a dia, amb esforç i constància pot relegar l'assumpte a una mera anècdota, un record que ja no fereix, una cicatriu. Però requereix temps i treball. Un pot canviar els actes i les actituds amb relativa facilitat, però canviar allò que sent necessita temps, cura, treball...
- Ja, culpabilitzar l'altre, convertir-lo en esclau que s'ha de guanyar la llibertat amb el bon comportament!
- No siguis tan negativa! Jo no he dit això! Només que entenc que és molt difícil superar un dolor així si tens la por que d'un moment a l'altre te'l tornin a reproduir! Perdonar és fàcil si et demanen disculpes i veus l'altra persona penedida, però oblidar...
- No, no, tu no vols perdonar-me. M'ho vols fer pagar tant sí com no!
- Mira, deixem-ho estar, va. El futur dirà! Jo sé que t'he perdonat en el sentit que no et vull cap mal, que no em penso venjar i que tinc la voluntat de superar-ho. Només que reconec que hi ha molta distància entre això i sentir que allò no ha passat mai. I no et pensis. Valoro molt que m'hagis demanat perdó. No tothom és capaç de fer-ho. Crec que és un primer pas, i molt important!
- Ja, però no n'hi ha prou. No n'hi ha mai prou. Saps què et dic? Que ja n'estic farta, que estic cansada que sempre em toqui a mi declarar-me culpable i que no me n'hagis perdonat una que ja t'hagi de tornar a demanar perdó per una altra! I a tu què? No se t'ha de perdonar mai? No ets mai culpable tu? No t'equivoques mai?
- Deixem-ho estar perquè ens farem mal. I costa molt de curar després.
- A mi ja me n'has fet de mal. M'has esguerrat la tarda. Ja no tinc ganes de res! Me'n vaig. Ja ens veurem... si vols! Adéu!
- Adéu.

Comentaris

  • molt , molt bé[Ofensiu]
    edelweiss | 11-05-2007

    una passada i totalment real !!!!!!!!!!

  • Perdó...[Ofensiu]
    venuseva | 11-05-2007 | Valoració: 10

    Ja hi som amb el perdó i l'oblit. Quan cops hem parlat del que és perdonar... I encara no ho tinc clar...! Jo he perdonat... moltes vegades. i a vegades gairebé he oblidat, gairebé. Però es pot PERDONAR del tot?

  • m'ha agradat força![Ofensiu]
    Lídia Raventós Rigual | 22-06-2006 | Valoració: 8

    M'ha encantat la teva manera de mostrar dos punts de vista d'una manera tant extremament diferent. M'he posat molt en la conversa i en l'ideologia dels personatges.

    peke!

  • Penso...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 19-06-2006 | Valoració: 10

    que no hauriem de donar lloc a haver-nos de perdonar mai...però, de moment, això sembla una utopía, perquè el que tu exposes per desgràcia, és una actitud molt freqüent. Bon relat, ben estructurat.
    Salutacions. ESPIRAL.

  • molt ben portat[Ofensiu]
    peres | 19-06-2006 | Valoració: 10

    un diàleg que sembla tou, intrascendent, i que revela un munt de coses fondes. Toques el moll de l'os de les relacions humanes i ho fas d'aquesta manera tan difícil, amb un diàleg que sembla senzill de construir, però que no ho és gens, perquè es veu que al darrere hi ha la vida mateixa, i la vida no és gens fàcil de retratar. Tu ho fas com si fos una fotografia.

    I no hi fa res que no sapiguem quin és el motiu concret de la discussió: per aquesta banda també mereixes la màxima nota, perquè no és gens fàcil de parlar tan concretament de les relacions humanes sense baixar al fet concret. Molt bé.

    Felicitats, te n'has sortit.

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: