Els teus músics

Un relat de: Cris Pradillo
Imagina't que per un moment ets el director d'una orquestra. Cal dir que no és una orquestra qualsevol, aquesta orquestra és la que constitueix la teva vida. Cada persona que es creua en el teu camí és un músic, el seu paper el decideixes tu.
Començarem pels més evidents, els solistes. Els solista variarà al llarg de la teva vida, però sempre serà aquella persona imprescindible i per qui ho donaries tot. En alguns moment pots tenir-ne més d'un, es clar que són casos aïllats però tenen la mateixa importància i juguen el seu paper amb la mateixa intensitat, basta escoltar el doble violí de Bach. Si un dia el solista se'n va, fa mal, et fa sentir incomplet. No obstant, alguns cops ets tu qui decideix canviar de solista, o, simplement es va perdent la intensitat amb la que toca el seu instrument i piano piano el seu so es confon amb el dels altres membres de l'orquestra.
Un altre paper destacat és el d'aquells que conformen les bases de la melodia, els contrabaixos, aquells que ningú sent, però tothom nota quan falten. Serien els nostres pares o amics íntims de tota la vida. A vegades ens oblidem que estan allà, el seu so va decrescendo al llarg del temps, encara que alguns dies fa un crescendo i és quan recordam la seva importància. Aquestes persones són qui ens fa ser qui som, i qui a vegades no valoram el suficient perquè sempre han estat allà, però perdre-les suposa tergiversar la nostra composició, haver de començar una nova base melòdica.
I aquella gent que ens acompanya una època i després desapareix? Ells són qui composen l'orquestra. I sempre queden els records d'aquell moviment d'allegro que tocaren quan eres petit entre contes i rialles, o l'andante que t'acompanyava quan decidires que ja era hora d'assentar el cap. Tots aquells moments et completen i la gent que els composava et va regalar les seva companyia i compartiu experiències.
Cal dir que també hi ha gent que desafina, persones amb qui no tens cap tipus d'afinitat i que mai tindran un lloc a la teva orquestra, però si a la d'altres.
La vida sols es tracta de cercar els teus músics ideals i intentar gaudir dels aplaudiments que el dia a dia et regala.

Comentaris

  • Hola Cris[Ofensiu]
    allan lee | 12-02-2012

    trobo molt original aquest paral.lelisme que fas tan encertadament entre música i afinitats personals. El lèxic és detallat i ric, i es llegeix amb ganes, perquè té gràcia i està ben construït. Felicitats, guapa. Un plaer que estiguis per RC

    a

  • Agraïmnets[Ofensiu]
    Cris Pradillo | 12-02-2012

    He de donar les gràcies al millor violinista i baixista que conec per ajudar-me amb el vocabulari musical. Moltes gràcies Pau!