Cercador
ELS POETES DE JORDI PUJOL.
Un relat de: Tomàs-Maria Porta i CalsinaELS POETES DE JORDI PUJOL.
Els que tenen la paciència d’anar-me llegint saben que porto uns dies de dol, que l’afer Jordi Pujol m’ha fet molt de mal i m’ha deixat tocat. Penso que ha estat, entre d’altres raons, per culpa de no haver fet cas dels meus poetes. No havíem repetit mil i una vegades els versos de Raimon que diuen que “no creiem ni en místics ni en grans capitans”? Doncs jo creia en una cosa pitjor: un gran capità – místic, és a dir, un cabdill, per això la decepció ha estat tant forta i el dol tant profund. Però creure en cabdills és quelcom infantil. Les persones som persones, amb les nostres virtuts i les nostres misèries. Pretendre que hi ha persones sense misèries és ser un ingenu i no haver entès Raimon. Imperdonable a la meva edat.
Però cal passar pàgina depressa. No estem en un moment qualsevol ni de la història de Catalunya ni de la història d’Occident. I dedicar a l’afer Pujol massa temps és manllevar-lo d’altres aspectes fonamentals de la nostra lluita pel progrés i per la llibertat. Els historiadors i els literats ja faran la seva feina i jo he pensat d’escriure una obra de teatre, una mena de drama patriotico-familiar. Però ara no és el moment d’això, ara és el moment d’aixecar-se, reprendre el camí amb la força de les nostres conviccions i de les nostres il.lusions intactes i continuar avançant.
Els nostres adversaris – ho sento però jo no tinc enemics entre els altres éssers d’aquest món – ens voldran distreure amb el tema Pujol, ens voldran ferir, ens voldran desmoralitzar. No ho hem de permetre. Ja hem passat el dol, ja ens hem llepat les ferides i ara hem de redoblar els esforçor per aquest país i aquesta gent que estimem i que volem més pròsper i lliure.
Un altre poeta que ve molt a tomb: Salvador Espriu. Va escriure:
“A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol”.
El cabdill Pujol ha mort. Els historiadors i els literats, repeteixo, faran la seva feina. Però Catalunya i la causa de la llibertat no han mort amb ell. Nosaltres encara hi som, amb els nostres problemes, les nostres misèries i les nostres il.lusions de construir un país lliure que valgui la pena, de construir un país digne dels nostres avis i digne dels nostres fills. Deia Ciceró que homo hominis frater in patria.
Germans Pujol ens ha deixat orfes però nosaltres encara hi som. I Catalunya encara hi és. I hi és millor que abans perquè avui tots plegats som més humils. I la humilitat és una virtut fonamental per tal de progressar. Endavant!
Els que tenen la paciència d’anar-me llegint saben que porto uns dies de dol, que l’afer Jordi Pujol m’ha fet molt de mal i m’ha deixat tocat. Penso que ha estat, entre d’altres raons, per culpa de no haver fet cas dels meus poetes. No havíem repetit mil i una vegades els versos de Raimon que diuen que “no creiem ni en místics ni en grans capitans”? Doncs jo creia en una cosa pitjor: un gran capità – místic, és a dir, un cabdill, per això la decepció ha estat tant forta i el dol tant profund. Però creure en cabdills és quelcom infantil. Les persones som persones, amb les nostres virtuts i les nostres misèries. Pretendre que hi ha persones sense misèries és ser un ingenu i no haver entès Raimon. Imperdonable a la meva edat.
Però cal passar pàgina depressa. No estem en un moment qualsevol ni de la història de Catalunya ni de la història d’Occident. I dedicar a l’afer Pujol massa temps és manllevar-lo d’altres aspectes fonamentals de la nostra lluita pel progrés i per la llibertat. Els historiadors i els literats ja faran la seva feina i jo he pensat d’escriure una obra de teatre, una mena de drama patriotico-familiar. Però ara no és el moment d’això, ara és el moment d’aixecar-se, reprendre el camí amb la força de les nostres conviccions i de les nostres il.lusions intactes i continuar avançant.
Els nostres adversaris – ho sento però jo no tinc enemics entre els altres éssers d’aquest món – ens voldran distreure amb el tema Pujol, ens voldran ferir, ens voldran desmoralitzar. No ho hem de permetre. Ja hem passat el dol, ja ens hem llepat les ferides i ara hem de redoblar els esforçor per aquest país i aquesta gent que estimem i que volem més pròsper i lliure.
Un altre poeta que ve molt a tomb: Salvador Espriu. Va escriure:
“A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol”.
El cabdill Pujol ha mort. Els historiadors i els literats, repeteixo, faran la seva feina. Però Catalunya i la causa de la llibertat no han mort amb ell. Nosaltres encara hi som, amb els nostres problemes, les nostres misèries i les nostres il.lusions de construir un país lliure que valgui la pena, de construir un país digne dels nostres avis i digne dels nostres fills. Deia Ciceró que homo hominis frater in patria.
Germans Pujol ens ha deixat orfes però nosaltres encara hi som. I Catalunya encara hi és. I hi és millor que abans perquè avui tots plegats som més humils. I la humilitat és una virtut fonamental per tal de progressar. Endavant!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- EL FISCAL AL SERVEI DE LA MONARQUIA.
- BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. SUPERMAN.
- TERROR I BEETHOVEN
- BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. MASCLISME.
- LA MAR BRAMA
- BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. PRESSA.
- BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. CLAUDINE.
- BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. AMANT
- BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. CULPABLE (DE LA RUPTURA)
- BREVARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. PLORAR.
- BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA, PORNOGRAFIA.
- 9N: CATALANS, CATALUNYA! ARA SÍ – SI!
- “ARA DIGUEU: ENS MANTINDREM FIDELS PER SEMPRE MÉS AL SERVEI D’AQUEST POBLE...” (SALVADOR ESPRIU / RAIMON / E.S.)
- I QUÈ DIANTRE HA PASSAT EL 9N?
- I ARA AQUESTS XIMPLES PROHIBEIXEN L’ESTACA A BADALONA.