Els nostres vespres

Un relat de: qwark
Cada vespre, puntual a la nostra cita, m’apropava a la pantalla. Just abans de veure-la, el cor se m’accelerava. Sempre vestia de forma elegant i sofisticada.

Aleshores ella em saludava i jo somreia. I m’explicava com havia anat el dia. Jo la contemplava embadalit, amb mirada de zombi. Escoltava la dolça cantarella d’aquella veu suau però alhora ferma, de dona que s’ha sabut fer un lloc a la vida.

Vaig aprendre tant d’ella! Era fantàstic quan explicava històries de països llunyans amb personatges extravagants. Alguns dies tenia la impressió d’haver fet quatre o cinc voltes al món en un sol vespre. Era tan dolç viatjar sobre la seva veu…

Quan arribava el moment s’acomiadava i ens citàvem per l’endemà. Jo mai li vaig demanar res més. En tenia prou amb veure-la a la pantalla cada vespre. Després de l’España Directo. Abans de la predicció del temps.

Ella no.

Uns diuen que fou per amor, que va voler viure una història de princeses. D’altres que per ambició, que li van fer una bona oferta pel seu úter. Jo només sé que em va deixar i se’n va anar amb un altre, la molt porca.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de qwark

qwark

59 Relats

410 Comentaris

97532 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.

Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.


Podeu preguntar per mi aquí:

qwark79@yahoo.es