Els fills de la nit

Vaig alçar la mirada respirant agitadament, i jo i en Roland ens vam mirar, mentre la pluja m'enganxava els cabells a la cara. El veia borrós, i el so de l'aigua em semblava llunyà. Vaig reaccionar de cop en veure que en Jake donava una fort com de puny a en Roland, mentre l'Elisabeth i en Henry l'aguantaven. Vaig bramar; "NOO!!!" i en Roland em va tornar a mirar, amb els cabells regalimant aigua i la cara girada. L'Amy em mirava amb infinit odi i podia llegir en la seva mirada que desitjava matar-me. La Chloe fulminava amb la mirada a la Michelle, que consolava a la meva germana, L'Estella. L'Elisabeth em va suplicar perdó amb la mirada mentre plorava.
Els nostres clans estaven separats per la frontera entre el Quebec i Ontario. El nostre clan es trobava al Quebec, i els clans dels enemics es trobaven a la part anglesa del país. Els d'Ontario grunyien i fixaven els seus ulls salvatges sobre nostre. En Jake havia tornat a pegar a en Roland, i jo vaig esclatar a plorar mentre l'Alen m'aguantava a mi. En Jean i en Charles s'havien transformat en licantrops per si de cas algun enemic creuava la línea. Vaig seguir plorant, però en Jake no deixava de pegar a en Roland, que es doblegava en rebre els cops a la panxa, i em mirava apassionadament. Vaig tancar els ulls mentre sanglotava, i vaig notar l'aigua freda sobre la pell, com el dia en que va començat tot.







Uns mesos abans...










Capítol 1


L'Ashley i jo ens vam mirar, encongint-nos sota els impermeables, on la pluja relliscava. Els cabells negres humits se'm enganxaven a la cara, encara que dugués posada la caputxa. La meva cosina tremolava i s'intentava arreglar els cabells rossos. Érem com el dia i la nit, jo i l'Ashley.
- Marie Isabelle!-em va cridar la Marjolena, la meva mare. Era una de les poques persones conegudes que em deia pel meu nom complet, els meus amics trobaven més fàcil dir-me Isabelle.
Vaig anar cap al cotxe i vaig observar a la mare, que observava al pare, i al pare que observava el motor del vehicle.
- Filla, digali a la teva cosina que truqui a la Catherine, que ens vingui a buscar.-em va dir el pare, fent cara de preocupat.
Jo vaig alçar els ulls al cel i vaig tornar amb la meva cosina, resignada.
- Truca a la teva mare.-li vaig dir.- Que ens vingui a buscar.
L'Ashley va assentir i va marcar el número en el seu mòbil rosa. Érem molt diferents, tot i que ens enteníem força bé i ens veiem molt sovint. Diferencies entre l'Ashley i jo;
Número 1: el físic. Ella és baixeta, rossa, de cabells molt arrissats i llargs. En canvi, jo sóc més alta, morena, de cabells molt foscos i ondulats, i no tan llargs.
Número 2: el caràcter. Ella és força cursi, maniàtica i coqueta. Jo sóc tot el contrari. no sóc gens cursi, maniàtica i menys coqueta. Bé... potser una mica coqueta sí, però no tant! Jo sóc més aviat tranquila, i l'Ashley és un nervi!
Número 3: la forma de pensar. Ella assegura que no existeixen els éssers fantàstics. Jo, en canvi, opino que poden existir, ja que ningú pot negar-ho. Podrien viure amagats, o alguna cosa per l'estil... sinó per què se'n parla desde els principis de la humanitat?