Els fills de la nit, II

vaig passar rebent pel costat del avets nevats, quasi sense adonar-me que hi eren. Desque era licantrop corría sorprenentment ràpid, saltava àgilment i tenía una força sobrenatural. els flocs de neu queien sobre el meu pelatje, però es fonien en rosada a causa de la meva elevada temperatura corporal. el clan m'havia encomanat una missió, i no fracasaría. havia de trobar a l'Elsa, la petita noia licantrop que s'havia unit al grup feia només dos díes. s'havia perdut pel bosc, i podia ser molt perillós per a ella trobar-se amb un íncub. vaig creuar el riu d'un salt i finalment vaig creuar la frontera entre el Québec i Ontario, ja era en territori enemic. la jove licantrop havia deixat una ratre de petjades sobre la neu, aixì que el bvaig seguir amb el musell arran de terra. per què els més joves s'esforçaven en intentar fugir? jo feia només una setmana que era del clan i no ho havia intentat... vaig frenar de cop en veure que el ratre desapareixia. em vaig tornar a transformar en humana i em vaig inclinar, examinant les últimes petjades que quedaven a la neu. De sobte, un figura fosca em va envestir i em va llençar lluny del rastre. em vaig incorporar ràpidament i vaig observar espantada al meu atacant; un vampir jove. tenía els ulls vermellas, i per tant estava de caça. s'havia pensat que jo era només una humana, i m'havia atacat. el noi em mirava completament rígid, preparat per a mossegar-me. Em vaig adonar de que no era simplement un vampir, sinó tamé un íncub, també coneguts com a dimonis seductors.
em vaig llençar endevant i amb el salt em vaig transformar en llop. el vampir va grunyir i es va apartar de mí.
- No ets una humana... què hi fas, al nostre territori?-em va preguntar.
jo no vaig respondre, em vaig limitar a mirar-lo; era exesivament bell, com tots els de la seva raça. tenía els ulls d'un verd maragda i els cabells castanys clar.
- Torne't a convertir en noia.-em va ordenar, sense acostar-se a mi.
jo el vaig obeir, i em vaig alçar.
- Ara fuig abans no et mati.-va grunyir.
- On és l'Elsa?
ell es va quedar paralitzat.
- T'han enviat a buscar-la?
- Sí.
- Doncs has arribat tard.-va murmurar ell, sense deixar de mirar-me. em vaig encendre per dins. em vaig llençar sobre seu i els dos vam caure a terra.
- Sóc la Caçadora del meu clan, aixì que no juguis amb mi.-el vaig advertir, amb els ulls de color daurat (com se'ns tornaven quan estavem enfurismats).
- Jo també sóc Caçador, aixì que vigila el que dius, gossa.-em va amenaçar ell, i em va llençar cap a un costat per després inmovilitzar-me contra terra.
després d'un minut em va deixar anar i em va donar l'esquena.
- Ara marxa, no et mato. No sóc com els altres.-va grunyir.
jo em vaig transformar en licantrop i vaig allunyar-me d'ell, jurant que trobaria a l'Elsa amb vida.