Els Encants que jo conec

- Els pares i els avis molt ens han explicat dels encants, histories divertides, histories realment humanes, comercials i viscudes al carrer, lluitant amb el fred de l'hivern a primera hora del matí, i també la calor d'altres migdies dels estius.
Els encants, no totes les hores del dia son iguals, el matí hi ha un genero d'unes subhastes a on hi ha un parell de subhastadors que van de parada en parada subhasten uns lots que normalment hi ha uns armaris, llits, taules, estantaries, les maletes de casa, el gibrell de la cuina, els matalassos, el porró, les cassoles, el paraigüa i tot el que es trobi a casa, el subhastador es posa davant del lot amb el venedor i comencen les ofertes fins arribar a un acord, després de tot això, de comprador hi ha de dos estils, un venedor ven peça per peça i un altre estil es el que pretén vendre'l a un segon, i un tercer es que després d'haver venut la meitat de les peces , el que li queda o ven a un altre.
Així es la gent dels encants, després d'haver comprat els seus compromisos i les seves normatives, corren d'aquí cap allà descarregant els seus camions en el que guarden el seu corresponen gènere, si pot trobar gènere de punt, pantalons, retalls de roba, cinturons, mocadors, barrets, tot queda exposat al sol, encara que no ho sembli tenen molta germanor, en trobes uns que encenen foc, valença d'un cubell de zenc, i quatre fustes que han arreplegat i unes graelles apunt per coure-hi botifarres per esmorzar, es molt bonic de beure'ls perquè semblem pastorets, uns altres mes amunt es discuteixen, per haver trencat un mirall, diuen que això a passat perquè no l'han posat bé.
Anècdota... nosaltres, un dia molt plujós i gris, de sobte vàrem veure un armari que ens va cridar molt l'atenció, era d'un amic, quan val aquest armari? va dir l'home, li vam demostrar que sortia car, i el venedor li va dir que no el regategés, que aquest l'havia pagat molt i en Vila li va dir, bé ja està bé Manel, un altre dia ja m'ho tindrà en comte.
Va començar a ploure molt i aquell armari no es podia obrir, el Manel va dir, es igual, emporteu-vos-el perquè sinó es desfarà. Arribant a casa vam conseguir obrir l'armari, i la sorpresa va ser trobar sis nines de porcellana molt costoses de preu, tres maquines de retratar molt antigues, i robes, vam agafar-ho tot i el Dilluns li vam tornar, ell va dir que no ho volia i ho vam partir per la meitat, tractant-se d'un bon tracte. Segurament que aquest dia que estic explicant, tot això vam tornar a casa amb sabates noves, un paraigües, un llibre i una capsa de botons.