Els dos tartamuts

Quan en Jordi el meu home, era estudiant d'escultura anava a practicar a picar pedra en un taller de les Corts, barriada de Barcelona. En front del picapedrer hi havia una paret molt llarga que feia de tanca amb un hort on també hi lluia una figuera, que deixava anar la meitat de les seves branques al carrer. L'amo era un home un tant estrany, malhumorat i tartamut.

Quan arribava el migdia en Jordi i els seus companys anaven a dinar i tornant tot seguit al taller esperant l'amo per emprendre el torn de la tarda. Allí sentats en el esglao del taller feien els seus comentaris i les seves rialles. Però quan arribava el temps de les figues, la figuera era un tant tentadora i com que en Jordi era el mes petit pero el mes alt, li deien: - Va Jordi, ves a agafar algunes figues!.
I en Jordi de mala gana hi anava. L'amo de l'hort, el tartamut, s'en va adonar i un dia a punt de les dos els va estar esperant i molt vermell, tartamudejant i enfadat els hi va dir que no volia que agafesin cap mes figa, ni una mes, ni les de terra, cap. Amenaçant-los diguentlis que si ho tornaven a fer se n'arrepentirien de debó. Mentre estaven discutint la qüestió, un bon home se'ls hi va dirigir per informar-se d'una adreça i quina casualitat que també era tartamut. Rapids com una centella el van dirigir cap a l'altre tartamut. L'amo de l'hort pensant-se que l'altre s'enburlava d'ell i com que ja estava tan acalorat li va donar una bona empenta i es va entaular una discusió en la cual varen acabar pegant-se. Els picapedrers es varen sentir una mica recompensats, l'avar de les figues havia estat un xic castigat.

Maria Pilar (Valeria)