Els dàtils, el fruit més dolç

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Durant els anys quaranta, la gent no tenien gaires diversions i es conformaven o omplien els seus espais fent-se bromes els uns als altres, bromes que tenien la seva gràcia per la bona fe amb la que es realitzaven. Intentaré explicar una historieta que recordo, que trobo bastant graciosa, si més no de molt bona fe. Una la podríem titular els dàtils. I es desenvolupa dintre un gran espai industrial, espai creat pel meu pare, on hi tenia la seva empresa metal·lúrgica. Una palmera de la casa del veí, deixava anar les seves fulles i uns projectes de dàtil molt dolents, damunt de la teulada del despatx del meu pare. Tocant el despatx del meu pare, s'hi trobava una petita empresa de fabricació de peces per cirurgia, administrada per un pare i un fill de cognom Siurana. Vull destacar que la família Siurana, tenien una especial agudesa per la xafarderia.
El meu pare, era una bona persona, la més bona que he conegut. Però com tothom, alguna vegada s'enrabiava. Al meu pare no li feia gaire gràcia, que el senyor Siurana, li controlés i li parlés del gènere que entrava i sortia, en general de tots els moviments que feia la seva empresa, i treballadors del establiment. Un bon dia va pensar... ells estan tot el dia sobre meu, per què no els hi torno d'alguna manera... De cop, mirà al cel, i sense adonar-se'n, trobà la solució. Aquesta palmera em servirà de sòcia en la meva "brometa"... Va agafar l'abric, claus en mà, i cap al mercat a comprar mig quilet de dàtils. Quan va tornar amb els dàtils dins una bossa, cridà al noi del despatx perquè allí es presentés. El meu pare dissimulava explicant-li el que tenia que fer l'endemà, mentre anava tastant els suculents dàtils de mercat que s'havia endut. En tot això, la família Siurana, que ja estava a la guait, li preguntà al meu pare:
-Què menja senyor Palau?
-Mmmm... miri miri que he descobert... són dàtils, els volen tastar? D'aquesta mateixa palmera!
-Oohh! Que bons! Vols dir que són de d'aquesta palmera?
-Si si! Ja ho crec que sí. Aquest matí he fet pujar en Pauet a netejar una mica la teulada, i vegi que m'ha portat, Boníssims!
-Has provat nen? Estan deliciosos.
-I tant! Molt bons!
Així, fins que li van treure la bossa de les mans al meu pare. L'endemà al matí, el pare es va aixecar d'hora, sabia que alguna cosa passaria amb els Siurana dalt de la teulada. Poca va ser la sorpresa del meu pare quan vertaderament va sortir i els va trobar allà dalt gratant la pobre palmera, per descomptat sense trobar res de res mentre els hi sentia comentar:
-Carai! Que és estrany, ahir n'hi havia i avui no n'hi ha... Quina cosa més rara! Ohh! i lo bons que eren!
-No es preocupi pare, ja en trobarem, no ve d'un dia, demà, demà passat...
I aquell parell de carallots encara no s'havien adonat que havien estat ben burlats! Jajaja! I així van continuar, dia rere dia, pujant dalt la teulada. Aquella fructífera teulada que encara somiaven trobar-la plena de dàtils...

Comentaris

  • ja ja ja![Ofensiu]
    Capdelin | 07-09-2006 | Valoració: 10

    les teves històries traspuen senzillesa, aroma antic, innocència popular, saviesa acumulada, bonhomia, pobles de bona fe, gent casolana, dites i fets de temps passats...
    Celebro que hagis passat un bon estiu i que tornis per contar-nos noves tradicions i històries populars.
    Una abraçada

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

313808 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com