Els Baladrers de Barcelona

Des de temps immemorial, els Baladrers cridaven pels carrers oferint els seus productes. Es poden veure representats, en auques i rodolins i també amb les rajoles anomenades: dels oficis.
Diuen que aquest crit de carrer es va arribar a musicar doncs cadascun tenia la lletra i la cantarella feta a la seva manera. Molts Baladrers es concentraven pels carrers, doncs era l'única manera de vendre, anant a cercar la clientela. Al museu de la ciutat i al museu Marés se n'hi exibeixen alguns dibuixos, o sigui les auques abans mencionades, totes entre el s.XVII i s.XVIII.
S'hi poden veure els romançaires amb el puntero senyalant els dibuixos al poble perque quedes tot ben comprés a la carència de cultura. També s'hi pot veure: la venedora de gallines, la de maduixes, l'escuratxemeneies, la venedora de terres d'escudella i de fregalls i molts d'altres, doncs tot es venia pel carrer.

La meva àvia, encara havia conegut un sabater que cantava aquesta graciosa cançó:

" Ara pasa el sabater que us ho arreglarà
molt bé, mitges soles ben posades pels
fedrins i les casades, també poso bigoteres
per les noies txafarderes, i talons plans
per monges i capellans......... "

Jo també recordo que durant la meva infància encara pasava algun que altre baladrer, pasava el drepaire: "drepaireeeeeeeee", pasava un venedor que comprava pells de conill: "pells de coniiiiiiiiiiiiiiiill", el paraigüero, que comprava i arreglava paraigües, i sobre tot les que més cridaven eren les peixeteres: "NOIES VENIU, BAIXEU, CORREU, PEIXET PER LA TRUITAAAA, VIU I FRESC I COM BELLUGAAAA!!

Redere del crit del carrer va vindre una mica la venta ambulant, quelcom portaven uns sacs a l'esquena també amb coses per vendre: roba, plumeros, fregalls, etc.. . Vaig conèixer un gitanet entre els anys 60 i 65 que ens venia al magatzem a vendre roba, i així es dirigia a la meva sogra: "Hola preciosa madona, ja estic aquí, avui si que porto roba maca. Ja la veuras ja!". Mentre obria la maleta ens treia els troços de roba i deia "mira quina faldilleta et faràs amb aquest trós, una per a tu i un altre per aquesta nena tant maca". I carranyic-carranyac els diners dintre el sac, ja li haviem comprat.

La venta ja es va anar acabant, només vaig recordant uns carromatos que anaven a oferir vi.
Com que diuen que no hi ha res que cent anys duri, els anys van pasant, tot va cambiant i les costums anem variant.


Maria Pilar (Valeria)