ELLA

-Oh Marta!.. no saps pas el desig que tinc del teu cos.
-Au, au... així tant de sobte? Però, si només fa quatre dies que ens veiem en aquest bar...
-Marta, Marta... ja sé que jo estic casat i tu has tingut molts homes... No m’importa!.. T’ho torno a dir i no me’n cansaré de dir-t’ho; t’anhelo amb totes les meves forces... És que ets, estàs tant, tant...
-Tant bona oi? Va, això son els teus ulls...
-Que no, que no... Et desitjo tant que faria qualsevol disbarat per posseir-te. Tant me fot la dona i els cinc fills que tinc. Tu ho ets tot per a mi !...
-Escoltem bé Eugeni, escolta’m amb molta atenció el que et diré...
-Digues, digues...
-Pensa que en qüestions de sexe soc terrible i extremadament absorbent...
-Oh, oh!.. sí, sí, això és el que vull !.. Marta, no et defraudaré, ans el contrari, sé que he fer-te i com fer-ho. Et garanteixo que mai en la teva vida hauràs gaudit tant...
-D’acord doncs, anem –digué ella.
Anaren al pis d’ella on entremig dels prolegòmens frenètics plens de luxúria obscena, tot despullant-se excitats feren cap al llit dels gemecs.
Efectivament, el poder d’absorció sexual de la Marta era tant intens i potent que el pobre Eugeni, desaparegué literalment xuclat i engolit en qüestió de segons per la llaminera vagina d’aquella excepcional dona.