Cercador


Llista categories

Ella

Un relat de: T. Cargol
Ella era
el seu permanent far en la nit:
la seva llum en la foscor;
la rialla front el rictus de tristesa,
la conversa en el silenci,
la veu guaridora, gentil,
esmussant el renec,
la brisa a l’estiu i el sol a l’hivern,
el seu anclatge contra l’abisme,...
la perenne música de l’esperit.

Només calia alçar al veu
i dir, no sense, esforç:

gràcies.

Comentaris

Afegir comentari
  • quina descripció de la capacitat d'estimar..[Ofensiu]
    teresa serramia | 21-05-2011 | Valoració: 10

    tan immensa..tan corprenedora.., tan magnífica...
    esgarifa pensar de què és capaç l'amor...El d'una mare. esn ho trenquem el cap i no podem desvetllar-ne el msiteri tan gran.., de vida!!
    M'has posat la pell de gallina..(de gallina espantadissa, je je..) Jo no passo de pollet..remullat...,je, je..
    Gràcies per tot, T. Cargol i felicitaaaats................

  • Ella ho era tot[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-01-2011 | Valoració: 10

    Ella, la dona, la mare, l'amiga, qui sigui, ho és tot, el far, la fermesa. I és que hi ha gent que té aquesta capacitat. L'altra és de saber-ho captar i tu ho has aconseguit plenament, amb senzillesa i una forma poètica extraordinària. Felicitats! És un gran poema. I suposo que la dona a qui va dirigit (persona o cosa) espero que t'ho agraeixi. Una abraçada.
    aleix

  • cal valorar les coses bones[Ofensiu]
    joandemataro | 26-01-2011 | Valoració: 10

    que tenim a prop i fer-ho saber, dir t'estimo, dir gràcies, ser confident amb un gest senzill...
    una abraçada des del maresme
    joande

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de T. Cargol

T. Cargol

200 Relats

453 Comentaris

196216 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Afegir a preferits
Biografia:




Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >