ella de petita volia viure en un món de follets, flors i fades...

Un relat de: estel

La van obligar a restar muda.
La van obligar a callar tot el que havia patit.
La van obligar a oblidar el mai oblidat.
La van obligar a sentir-se humiliada.
La van obligar a no sentir-se humana.
La van obligar a restar quieta i deixar-se fer.
La van obligar a ser dona submisa.
La van obligar a ser la seva joguina dels passats reis.
La van obligar a tancar els ulls i plorar.
La van obligar a no ser res...



[...]



RES!!!



[...]


i li brollà una llàgrima rebel, una inconformista llàgrima que desencadenà una altra i una altra, i se'n va adonar tard, ja no era ella.


Era una trista víctima de la violència patriarcal,

mai va donar la cara, i quan ho feu, no va ser ajudada.

[...]

i continuen parlant de nombres i dades,

arriben a casa i tenen les seves criades.


[...]


ella de petita volia viure en un món de follets, flors i fades...




RR

Comentaris

  • laia | 14-12-2005

    els punts suspensius són el poema d'questa noia que somiava en un món de follets...
    la infància no ha de morir, però és pitjor que l'assassinin!

    ...

  • Aixx...[Ofensiu]
    L'escriptor mediocre | 14-12-2005 | Valoració: 10

    La vergonya aliena m'envolta quan es tracta aquest tema. No sé com pot haver gent així encara en aquest món, però intentarem que s'acabi. Tan de bo tothom pugui viure en un món de follets fades i flors, homes, dones, nens, nenes, nois, noies... Encara hem de canviar molt el món.

  • Seguirem treballant[Ofensiu]
    Carme Dangla | 13-12-2005 | Valoració: 10

    Roselleta, sempre endavant en l'alliberament de les dones.
    Queda tanta feina a fer, tanta opressió dissimulada, tanta dona que es deixa trepitjar.
    Tants homes que s'aprofiten dels sentiments per a finalitats egoistes, que fan mal sense el més mínim sentiment de culpa.
    Seguirem treballant, companya.

  • fa por, sí[Ofensiu]
    Shu Hua | 13-12-2005

    per la intensitat que dóna la repetició constant i per saber que és real, massa real, tristement.
    Molt ben escrit

    Salut
    Glòria