L'instant que desapareix

Sovint noto el desaparèixer,
la cristal·lina gota de rosada
es fa negre fum, la lluna entristeix
i els astres deixen de fer llum.

No puc evitar somriure quan em parles,
no puc evitar la llagrimeta quan marxes.
hi ha coses que mai podré evitar,
potser per això sempre escric en català.

Mai serà el que desitgis,
mai serà el que t'esperis.
però imagina que així fos,
quin sentit tindria la vida?

I ara que fas la maleta,
per emprendre el viatge
la moto d'equipatge
i el casc a casa.

Avui et duré flors,
canviaré les marcides.
recordant el que sempre et repetia:
la moto és suïcida !