ell....

Fins a la lluna, en un coet daurat,
Sota uns braços, d'algú a qui he estimat,
Em regala petons, però oh fem d'amagat,
Tenim por a que ens descobreixin enjogassats,
Els seus ulls blaus, com un oceà,
En el que em puc perdre i trobar,
M'hi puc submergir deixant-me per ells seduir..
Tinc tan temps per tu, m'he trobat..
Uns llavis que de debò em saben estimar,
Em cuiden, i em saben tractar..
Domino la situació, m'acosto a tu..
I et faig un petó, et beso, si , com mai abans, com mai ho havia fet, amb ningú, i sento com la gent passa al nostre voltant, com el rellotge no s'atura , passa el temps, i segueixes sent al meu costat, des d'aquell dia d'estiu, quan vaig notar que de tu m'havia enamorat.