Ell

Un relat de: Marteta
Cuan començes a sentir tot és bonic, i...sents encara més. Després, t'anadones de que el sentiment que tu sents per aquella persona no és a l'inversa...però ja és massa tard, ja sents, ja estàs il.lusionada amb aquella persona. Necesites saber que és el que sent en realitat ell per tu... i no saps com.
Ell no canvia la manera de tratar-te, però notes que també és així d'especial amb moltes altres... i és així. Plores quan no el tens, i quan està al teu costat t'oblides de tot i somrius. T'enfot de que abans hagui estat amb una altre...tu l'estimes, i ell...ell no ho saps.
És diferent...ha canviat, sempre penses el mateix, però després acabes plorant pel simple fet de veure'l connectat al chat i que no et parli. Jo no ho faré...però tampoc vull que el meu orgull sigui el qui desidesqui per nosaltres.

Comentaris

  • gamma | 11-11-2011

    És precisament el que està passant-me a mi.. m'he sentit reflexada en cadascuna de les paraules que has utilitzat.. però i que es suposa que es lo correcte?? que es suposa que deuriem fer? deixar-ho estar? reaccionar???

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

165350 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.