El vell Gaspar

Pel vell Gaspar tot comença cap a les onze del vespre. Llavors, ple d’il·lusió, s’incorpora al joc tot i no saber de què anirà la cosa. Per cert, aquesta vegada s’han adjuntat al grup el petit Gasparet vestit d’explorador –una fal·lera recurrent del vell Gaspar mai satisfeta– i alguns veïns del poble personificats d’aborígens exòtics. Ahir, en canvi, era la vídua Roseta qui se li insinuava tota nua i amb expressions d’allò més sensuals i explícites. Tant, que li va despertar la libido més profunda amb reaccions fisiològiques que tenia gairebé oblidades.
Els rols que li ha tocat de viure en aquesta mena de xats sorprenents són realment extravagants i, fins a cert punt, prodigiosos. Tan aviat es veu exercint de superheroi com de pobre miserable o, altres vegades, se sent obligat inconscientment a fer de cuiner, polític, artista, pallasso, general i fins i tot de nostre senyor. I això sense esmentar els personatges que interpreten la resta de socis que apareixen al joc.

Però, la veritat és que el vell Gaspar mai no ha tocat un teclat. I no té la més mínima idea sobre informàtica ni xarxes socials. Viu sol i amb total autonomia per tal com en té prou i suficient amb els productes del seu hort i els animals del corral. En realitat, l’única companyia de què gaudeix són les persones que l’acompanyen als somnis. De manera que la seva autèntica vida social s’inicia cada nit, al primer son.