El veí

Un relat de: Laia Boloix Requena

Al vell retrat de la finestra,
li dedico una mirada,
se'l veu ple d'existències
em recorda a tu Josep,
sabedor de tot el que passa.
És recol·lector de fotos
i records que no tornaran
no ens coneixem encara,
però els seus ulls cansats
deixen escapar l'ànima
que xiuxiueja les seves penes:
"Com puc saber-ho jo
que és el que em passa,
cada cop que veig les ombres?
Els records em sobten
i em semblen reviure,
quantes nits sense somnis
esperant un sospir
quantes causes ara perdudes,
per un fill meu penjat
d'un fil al garatge".

Comentaris

  • Llibre | 02-01-2006

    Un relat corprenedor. Un poema dur.

    L'inici no sembla dur-nos vers aquest final tràgic que descriuen els darrers versos, els que s'amaguen entre les cometes d'un reflex de pensament.

    M'ha impactat. De debò.

    Una abraçada, i molt bon any,

    LLIBRE

  • es dur[Ofensiu]
    AINOA | 09-01-2005 | Valoració: 9

    es un relat que comence molt sentimental i te un final molt dramàtic.
    anims.

  • deu ni dor...[Ofensiu]
    Ullets | 09-01-2005 | Valoració: 9

    com expliques tot això. Estic d'acord amb la Merihann, és un relat molt dur per començar. Però en qualsevol cas, ànims varis, per seguir deixant escapar de l'ànima coses que fan tant de mal, com aquesta que has escrit!

    Mil petons

Valoració mitja: 8.67