Els àngels

Un relat de: Laia Boloix Requena

La vida dura, Alícia,
t'ha donat la bellesa verge
que nosaltres, els àngels,
volíem veure el dia que vam seguir
l'imatge del déu diví muntant,
tot senyor, el carro de dos cavalls,
el Noble i el Rebel, i prenent camí
cap el forat de l'horitzó,
residència de l'essència
de la nostra vida. La bellesa.

Aleshores, el paisatge d'un món
on hi cabia tan grandiosa força,
s'ens va esvair en veure
els dos corsers en una lluita d'oposats,
en la que no va guanyar ningú;
i nomes els àngels escollits pel destí,
abans de caure al buit,
van esgarrapar amb la mirada
aquella encantadora poesia, harmonitzada
per fer-nos la vida impossible sense ella.
A partir d'aquell moment la nostra existència
es va convertir en una lluita desesperada
per sobreviure on nomes van sortir vencedors
els àngels que mantenien en les seves ments
el record d'aquella magnificència.

A dia d'avui existeixen els àngels,
som nosaltres, reflexos dels avantpassats,
que van caure i van trencar-se les ales
com un ocell mític que s'extingeix
i evoluciona en un ocell com qualsevol altre.

Com un tresor tenim guardat el record
de nostra vida passada. I l'única que pot obrir
la meva recordança ets tu, Alícia
posseïdora, per gràcia del déu destí,
de la bellesa que un dia vaig poder veure
abans de caure en la desgràcia sense tu.



Així i tot ara estic aquí amb tu
en un paisatge de mar, cel i terra,
preciós com pocs recons del món,
recinte de tants bons records.
En aquest precís instant noto
la mida i la forma de l'infinit,
i amb aquestes sensacions bullint dintre meu
tanco els ulls i et sento, no necessito veure-hi
per captar la teva essència de bellesa.

En un segon desesperat per ser més llarg,
sóc transportat al cel
envoltat de bellesa per tot arreu,
noto els teus llavis tallats
i dolços, i per fi sento que em creixen
les ales de la llibertat
tan de temps tancades dins meu.

Ara que t'he tocat,
et necessito per poder viure
ets l'aigua que rega la meva llibertat.
No marxis, no m'arranquis les ales,
el poder que la natura em va regalar
per anar-te a trobar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer