Horitzons

Tant diferent a la nit, el dia,
et farà deixar properes terres
i aquestes olors que ja no et diuen res,
trobaràs altres aromes, altres prats.
Potser cultivaràs el teu jardí
amb gardènies i d'altres flors,
vestiràs el teu vestit tan blau i
duràs el teu somrís prim i tímid
cap a altres fronteres inexplorades.


Ara només tens el teu vestit i la teva mirada
i el cor que et guia per tants destins,
ja no tens por, la vas abandonar
en una carretera solitària.
Només vius, respires, camines,
no penses, no tens el control,
has descobert una nova droga
i aquesta costarà de deixar.


Qui sap quan la raó tornarà a regnar,
però ara no escoltes,
tot t'és ben indiferent
perquè els pensaments han volat
fora de l'enreixat
on el sol traspassa muntanyes
i les idees es desfan com pols en el vent.


Tot t'és igual
perquè tens el teu vestit blau,
la mirada inversemblant
i dintre teu regne la pau.
Queden tant sols els sentiments
purs i clars i penetrants,
i tot t'és indiferent
fora d'aquest fons blau.