La monotonia

La monotonia,
El dia a dia,
Com copies de l'anterior
Cadena del temps,
Que em tens ofegada,
Deixem omplir-me
D'una nova vida
Feta per mi
Amb un sol especial,
Diferent de qualsevol
Que s'hagi vist mai
Amb espurnes del meu cor.


Cadena cruel
Que em tens atrapada
Lluitaré contra tu
Per alliberar l'ocell
De les meves fantasies i il·lusions
Lluitaré per fer-les realitat,
I no em rendiré,
Perquè tinc l'esperança i la voluntat,
I fe en el sol que m'il·lumina en la foscor.


La monotonia,
El dia a dia
Com copies de l'anterior
Cadena del temps
Que em tens ofegada
Deixem omplir-me
De neta vida
Que provoca un sol nou,
Diferent de qualsevol
Que s'hagi vist en tot el món.