El bastó de l'avi

El temps ens ha fet vells companys,
Companys de camins costers i feixucs,
De cims escarpats i costes planeres;
Tot de dreceres que ara em mostren
L'intricat camí de la meva vida.

Tot començà antany,
Quan no em calies per caminar;
Una bonica donzella em donà la mà
Amb ella ja res no m'espantà.

Junts, tinguérem instants d'alegria
I moments d'alguna tristesa,
Però la mainada ens omplí de goig i joia.

Més tard, els cadells trobaren altres dreceres
I formaren noves llars, amb d'altres cadells;
La donzella i jo ens quedarem sols al niu
Però tornarem a reprendre la il·lusió,
L'esperança d'aquells dies quan érem joves.

Poc a poc i sense adonar-me'n, nova canalla
Començà a jugar, enfilant-se'm a les cames,
Mirant-me amb uns ulls com unes taronges
I dient-me amb poca traça "avi coll".

Gaudint amb la seva presència
Vaig descobrir l'infantessa
Que en un passat, la feina,
No em va deixar fruir.

Avui faig 80 anys, qui ho diria?
Si no fos per aquestes cames
Encara correria pel carrer
Del manicomi de Sant Boi,
Perseguit per aquell guillat
Que tot saltant el mur i veient-me passar
Va voler jugar a tocar i parar.