Rimes a mitja veu

Un relat de: Laia Boloix Requena

Sento una remor distant,
com d'ones de mar,
constant xiuxiueig
de felicitat.

Preciós com l'esperança
que il·lumina la foscor,
pur sentiment disfressat de cançó,
un so tranquil·litzador
Que ens converteix en somiadors.

Cantussol inconfusible,
mormol amorós,
la cançó de la natura,
la bellesa d'aquest món.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer