El Tribunal dels Joanets. (Per Concurs Contes Infantils 2011)

Un relat de: Sergi G. Oset
Martí Alabau abrigat amb ponxo de llana i tocat amb barret d'ala ample, cavalcava a lloms del seu poni de crins blanques Malastrugança, sota la lluna plena d'una nit de Sant Joan pels viaranys del Montseny. Enrere havia deixat les últimes masies habitades. Els pagesos, acostumats a veure pocs forasters l'havien aconsellat per que no fes camí en una nit de mals presagis com aquella. El cavaller, sense afluixar el trot havia desdenyat els seus consells amb una ganyota de menyspreu als llavis.

Martí no tenia amics. Només estimava un objecte al que anomenava “El Secret” i del què mai se'n separava. “El Secret”, l'havia convertit en un home ric, envejat i temut. De nou esperava servir-se'n d'ell per trobar el tresor del gegant Menjarocs, amagat en un cingle rocallós. El tenia a tocar, ja entreveia l'espadat modelat pels vents que cercava.

Malastrugança trotava distret, més interessat en tastar els matolls de fonoll, les sucoses malves liloses, o les cruixents bledes boscanes dels voltants, que en fer camí.

El genet va aturar el poni al topar-se amb un pont de pedra llimosa que creuava un petit rierol on nedaven truites d'escates argentades. Martí s'havia enfrontat a altres ponts com aquell. Els anomenaven ponts del Diable. Eren molt antics, construïts pels romans, i sovint atreien els éssers més fantàstics i inversemblants del bosc. Es disposà a creuar-lo; no tenia altre opció.

Ja havia travessat més de la meitat, quan va sentir unes rialles burletes. Es girà, però no va veure res sospitós. Va esperonar el corser per que avancés. Malastrugança també devia ensumar alguna cosa, doncs renillà temerós, negant-se a moure's. Llavors els va veure.
Uns puntets de llum fugissera volaven fins a ell, envoltant-lo entre tombarelles aèries i piruetes de tot tipus.
—Follets voladors —va remugar Martí, serrant les dents.
Aquells minúsculs éssers eren entremaliats i capriciosos. Si no anava amb compte podia sortir-ne ben malparat d'aquell encontre.
Martí va agafar un saquet on duia una mica de sal (substància que detesten els follets) per espargir-la el seu voltant com a protecció, però abans d'aconseguir-ho, les guspires de llum van començar a girar i girar, provocant un remolí de vent que encabrità a Malastrugança, i va fer caure a Martí, que va perdre el món de vista.

... Dong! Dong! Dong! —repicava una llunyana campana d'església, assenyalant la mitja nit.

Martí es despertà entumit i xop. Estava lligat dins un gran cercle de pedres sobre un turó despullat d'arbres. Malastrugança, amarrat a una estaca, mastegava brots d'herba fresca i humida.
Atordit, contemplava com centenars de petits homenets pujaven per la muntanya, ballant i cantant.
Hi havia Joanets vestits amb calces i camises de colors llampants, i barrets adornats amb picarols; Minairóns amb forma de gos, follets del Vent, i follets del Foc envoltats per una flama blava. Martí començava a comprendre que s'havia ficat en un gran embolic i que potser “El Secret”, que li havia reportat tants avantatges, seria ara, causa de la seva desgràcia.

Quan tots els follets l'encerclaren, un d'entre ells, amb barba trenada i posat seriós, es va avançar, i aclarint-se la gola va començar un llarg parlament amb veu estrident de flautí:
—Martí Alabau, quan eres petit vas coincidir amb un follet del bosc al que vas entabanar i robar la seva possessió més preuada: el seu barret de picarols. Servin-te d'aquest objecte màgic que tu anomenes “El Secret”, t'has apropiat dels tresors que el meu poble s'afanya per ocultar als humans. Durant anys hem esperat que s'aturés la teva cobdícia —el follet respirà per recuperar l'alè—. No ha sigut així. El Consell dels Joanets ha decidit què com a castig per les teves males accions, des d'aquesta nit et converteixis en un més dels guardians de pedra d'aquesta rotllana, porta d'accés a la ciutat subterrània dels follets.

Desprès de pronunciar aquesta dura sentencia, els follets van començar una gran festa que durà fins la matinada, quan van desaparèixer. Per últim, va sortir el sol, banyant amb els seus raigs daurats tot el turó, convertint a Martí i Malastrugança en estàtues de pedra.

Des d'aleshores qui travessa el cercle de dòlmens del Turó dels Follets per Nit de Sant Joan pot escoltar el renill enfadat d'un cavall, i els gemecs tristos d'un home acompanyats del só d'uns picarols. La majoria d'habitants de la contrada, però, són gent sensata, i no creuen necessari apropar-se per comprovar-ho, no fos cas què topessin amb un follet i....

Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Moltes felicitats Neville!!!![Ofensiu]
    Patrícia | 05-07-2011 | Valoració: 10

    XD
    :)
    :P
    XDDD

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • Un conte[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 25-06-2011

    dels d'abans.

    D'aquells que ens porta al llarg de la història amb ganes de saber com acabarà. I tot i què el final pot ser previsible (com en tot bon conte de follets) no deixem de gaudir-lo.

    Un relat molt ben fet.

  • Amb un lèxic riquíssim[Ofensiu]
    Frèdia | 17-05-2011

    Ens expliques una història força didàctica on el bé s'imposa i les males accions troben un càstig exemplar. La història convertida en llegenda continua viva i amb capacitat alliçonadora. Gràcies, per una lectura tan amena. M'ho he passat molt bé.

  • Llegenda amb classe![Ofensiu]
    nuriagau | 17-05-2011

    Un relat narrat a l’estil de les llegendes amb descripcions acurades i adients. Aconsegueixes que el lector se senti un espectador privilegiats dels fets que relates.

    Aquesta història sembla demostrar que els dèbils poden aconseguir acabar amb les injustícies que han patit.

    Celebro participar amb tu al Concurs de Contes Infantils, Neville.

    Ens seguirem llegint,

    Núria

    PS: Malastrugança es queda de pedra com el pobre cavall Bernat.

  • un conte fantàstic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-05-2011

    i molt ben escrit, fàcil de llegir i engrescador per la canalla de ben segur. Has triat un tema popular però li has tret punta fent-lo molt original i gràcies a l'estil desimbolt que li has conferit, crec que t'ha sortit un conte rodó, d'aquells que cal acabar amb la famosa frase de vet aquí un gat, vet aquí un gos i les seves rimes pertinents.
    Es llegeix d'una tirada, és clar, senzill i original, que ja ho havia dit? doncs ho repeteixo, m'ha agradat molt.

    Li faré llegir al Roger, segur que a ell també li agradarà.

    Felicitats!

    Ferran

  • Imaginació al poder[Ofensiu]
    Englantina | 08-05-2011

    Un gran relat, Neville, amb tots els ingredients dels contes.
    No sé si podriem emmarcar-lo només com a conte infantil (que també, naturalment). A mi m'ha recordat les legendes que es passen d'avis a néts, sobre històries rurals de velles tradicions que els grans utilitzen per donar "por" als infants o per educar-los. És a dir, que jo parlaria, més aviat, de fàbula amb moralitat amb tots els ets i uts.
    No t'apropis al bosc, fill, o t'agafaran els follets!
    Si prens el que no és teu, fill, acabaràs com en Martí Alabau
    ...
    El lèxic utilitzat combina paraules de tots els nivells, però de forma mesurada. Parlar de dòlmens, pedres llimoses i escates argentades, en un món de minairons, follets i barrets de picarols és una mixtura agradablement sonora.

  • Fantasia màgica[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-05-2011 | Valoració: 10

    Fantàstic! Gran relat ple de fantasia de colors vius, espurnes i realisme màgic. Em recordes Garcia Màrquez i els seus contes. Un format molt original d'escriptura, talment com si fós escrit fa un parell de segles, com si m'ho hagués explicat l'avi. Una meravella, vaja. Original i encara quetingui un final trist desprèn una alegria molt especial. I és que els racons del Montseny donen per a molt! Una abraçada i fins aviat.

    Aleix


  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC