El Tinyeta

Lladragot que el primer temps del segle passat, es va emportar l'entusiasme dels nostres besavis amb les seves trapelleries.
A les hores tinya volia dir gent de mal viure, i per tant el qualificatiu de tinyeta engolia el sentit de lladragot.
Voltava pel mercat antic de born, les seves facetes van donar lloc a un sainet titulat, les estucies d'en Tinyeta, els contertulians d'una rebotiga de xocolater del carrer de la palma de Sant Lluç, discutien un dia sobre el gran enginy del tinyeta que sabia robar rellotges sense que el perjudicat, s'enadonés gens ni mica.
Un canonge que concorria la reunió, va posar en dubte la habilitat atribuïda del personatge, i arriba a dir que ja vorien i que li agradaria de veure si ho feia ell. Els amics van fer arribar a les orelles del canonge i el tinyeta va prometre que l'hi robaria aquell vespre mateix, quan sortia de la seu, per anar a la tertúlia, en afecte.
El llarg de dits, va esperar al canonge al carrer del paradís, i així que quant el va veure venir, es va deixar caure a terra, damunt d'aquella mola de molí que hi ha davant mateix del centre d'excursionistes de Catalunya, que manca al punt més alt de la Barcelona antiga, i es va posar a panteixar, gemegar. En passar-li el canonge es va ajupir i li va preguntar que tenia, i aquell precís moment el tinyeta li va prendre el rellotge, el lladregot li va dir que se sentia la mort als llavis, i que sobretot veiés si era temps de congregar-li, el mossèn se'n va anar cap a la seu, a buscar una sagrada forma i quant va tornar al carrer del paradís no hi va trobar ningú.
Tot estrenyat va anar a la xocolateria a explicar el cas que li acabava de passar. Els companys li varen preguntar si podia precisar a quina hora havia succeït el robatori. El canonge anà per consultar el rellotge i es va trobar que també li havia pres. alesores va sortir el Tinyeta que estava amagat a la botiga, i va explicar com ho havia fet, i li recomanà que mai mes poses en dubte el seu enginy per a fer córrer els rellotges i buidar butxaques.
Hi ha un variant que explica el cas d'una altre manera, en Tinyeta va caure soldat i desde el moment que va caure a la caserna ja no hi va haver res segur, el ficaven al calabós i fins i tot allí dins prenia el que volia, no saben com corregir-lo va explicar el cas al general i en contes d'amoïnar-lo li va fer gràcia, va cridar en Tinyeta i li va dir que si es veia capaç de robar-li el rellotge sense que ell s'enadonés, i li donaria un premi.
Quan el general va sortir de les drassanes a on servia el lladragot, se'n va anar a passejar per les rambles, i en Tinyeta va ser llest, li va passar al davant vora del teatre Segareu es va ajupir com si es trobes malament. El general al veure un soldat a terra si va acostar i al moment d'ajupir-se per veure com estava el Tinyeta fent-se el malalt i li va robar el rellotge del seu superior, quan el general es va adonar que no tenia rellotge, va creure que l'havia perdut, dons de cap manera podia creure que li haguessin pres, però al cap d'una poca estona al veure que li faltava, van enviar li van enviar desde la caserna, el general li va fer tanta la llestesa del soldat que li va donar la llicencia,
Una vegada un pagès del Born va comprar un grapat d'unces d'or, i les contava al mig del carrer, davant de tothom, algú li va dir que anés en compte, perquè si el Tinyeta les hi veia estava en perill que les i robés. L'home va preferir mil penjaments del lladret i acaba dient que no tenia prou manya per perdre-li.
S'establí una juguesca, van quedar que el diumenge següent el pagès portaria una unça a la boca el dia, el terrassar va sortir a primera hora i va anar a missa a Santa Maria. El Tinyeta es va esperar i va entrar a l'església amb ell, en un moment que hi havia gran silenci, el morriet va deixar caure una unça a terra i de seguida el va recollir, però va fer veure que se li havia perdut: començà a cercar-la per aquí i per allà i enlloc no la trobava. Acabada la missa tothom el va ajudar a buscar-la, i es clar ningú la va trobar, el Tinyeta va dir que aquell home la tenia a la boca. El bon jan es va defensar dient que era una juguesca, però com que les monedes no s'han d'amagar en un lloc tan poc adient, tothom va donar la raó en Tinyeta i van obligar al pagès a donar l'unça.