EL SEU GAT - CAPÍTOL FINAL

CAPÍTOL SISÉ
Han passat mesos i encara ara, quan van de visita a casa seva, no pot deixar de recórrer els racons amb la mirada on abans sempre podia trobar la Fosca.
Mira i de fet la veu. I pensa que amb els apropaments dels seus darrers instants de vida, finalment sí que va aprendre la lliçó. Ara se’n adona que ella va saber veure el que les persones no tenen capacitat de percebre. Aquí rau la seva grandesa.
Ara tocava tancar el cercle. Ara tocava reconciliar-se definitivament amb el món felí. I això no es podia fer de cap altre manera que no fos apropant-se, deixant que la seva mirada coincidís amb la d’un animaló i fluir. Però com?
Buscar un gat li va semblar forçat. Tenia coneguts amb gats a casa i, si els hagués demanat, segur que hi hauria pogut coincidir. Però la seva possible reacció negativa a casa d’un tercer el frenava a fer-ho. Si ho feia amb un de carrer potser l’experiència es tornava agressiva i comportaria un pas enrere i sense retorn. Pensava i pensava i no trobava la manera.
De cop sense pensar-hi, tot passejant pel centre de la vila, per un carrer on hi havia passat un munt de cops, els cridà l’atenció un rètol que abans no havien prestat atenció: CATS CAFÈ. Un espai on acullen gats provinents de la protectora d’animals i mentre prens una consumició, pots interactuar amb ells fins i tot amb la possibilitat d’adoptar-ne un.
Ja no es tractava d’un senyal: era quelcom més que una evidència.
Dies més tard, va fer la reserva per poder assistir. Un dia i una hora. El compromís estava pres.
I el dia i l’hora van arribar. Pel petit passatge que donava accés al local, imatges de gats juganers pintades a les parets li donaven la benvinguda. Semblava que la Fosca l’acompanyava en el recorregut.
Misteriosament, no sentia por ni neguit. El convenciment era tan profund que qualsevol dubte havia quedat enrere. Un cop a la porta, va observar l’interior abans d’obrir. Amb decisió, hi va entrar, acompanyat de la seva esposa, que com sempre li havia fet costat.
Amb un bon dia somrient, la parella que regentava el local els va explicar les normes del local. Van fer les presentacions un a un dels gats i gates que tenien aquell espai com la seva llar.
I allà hi era ell; en un espai tancat, envoltat de gats que el miraven.
I ell, els va anar saludant un a un. I els va acaronar. I els va donar menjar amb les mans. I els va demanar perdó amb la mirada.
Ara ja sap que quan es trobi de nou amb un gat, serà ell qui el mirarà i si cal, l’acaronarà. Si és un gat de carrer, es fixarà si està ferit. Si és el d’un conegut, el saludarà com correspon. Li farà els honors que no va saber fer al gat del barri. Com hauria d’haver fet amb el Vinç. Com hauria d’haver fet amb la Fosca.