El sentiment de ser català

Fem-nos forts en silenci
perquè som nats de guanyar.
Lluitem sense demanar-los permís
que la lluita encara no ha acabat.

Entrem a la nostra vida,
i sortim ja de la seva bandera,
que aquell que lliuta per somiar
acaba sempre amb una realitat entre les mans.

Fa molt temps que el poble demana llibertat
sota les més cruels de les batalles…
i el recordat 1714… quan a mans de l'enemic
Catalunya derrotada, intentava ser feliç.

Però ara, passats ja 300 anys
els catalans seguim amb el puny ben enlaire,
sense cridar, doncs volem ser escoltats,
simplement parlant, som humans i entenem de raons.

Un català amb una emoció,
un sentiment directe al cor…
Una sardana, un nou racó
i la llàgrima d'una terra envoltada de dolor.