El Salze i la Lluna

Avui has aconseguit que vegi, en ple dia, la lluna plena vagarejant per la nit fosca...
que contempli, mentre a fora llueix el sol, la dansa de les branques que acaronen la seva figura...
que senti, en el silenci de casa meva, la cantarella de les fulles que xiuxiuegen mots d'amor i passió...
quin quadre més impactant i deliciós!

Potser jo sóc una mica llunàtica, però el que és segur és que tu has aconseguit transmetre una imatge molt potent amb pocs mots, poetessa!

Amb els ulls encara plens de lluna, t'envio una abraçada suau com un pas de ball,
Unaquimera

M'he sentit embolicat dolçament per la bellesa d'aquest poema.
Gràcies Núria pel teu comentari a la Sala del Demà. Si em pots facilitar la teva adreça de correu...volia fer un comentari.

que, amb la seva ploma, pinten quadres sense pinzells i tu ets una d'elles. He vist el quadre anomenat "El salze i la lluna" i m'ha encantat.
Estic aprenent a escriure en català i m'agrada molt aprendre paraules noves. No coneixia "saó". Gràcies, Núria. Una abraçada.
Nonna_Carme

D'imatges vives amb vida pròpia... Potser perquè m'agraden els salzes i perquè tinc arrels a la lluna.

Salut.
onatge

T'imagino dansant descalza sobre la gespa que han regat les ballarines d'aigua i cantant a la lluna la teva cançó d'amor. Si tanco els ulls et veig tal i com descrius el personatge. Quines imatges més belles ets capaç de crear, Núria.
Tens tota la meva admiració i afecte.