El salt del plinton i els collons de'n Gómez

Un relat de: T. Cargol

Estem fent gimnàstica al soterrani de l'escola; és bastant nova, entren rajos de sol que mostren la pols que sura.

L'ha fet un bisbe d'aquells que van vestits de porpra i geperuts, amb un gran anell d'or. Quan el veiem venir ens hi apropem per veure'l de prop i besar-li l'anell. No sembla "bel·licós". Esta cofoi amb la seva obra. Li confirma com ho va fer de bé donant suport moral al dictador en la seva escabetxada. Mossen Violí, el cap d'estudis, té un deix amarg i irònic tot ell; jo de vegades no l'entenc. Compte si s'enfada, té un cop de geni fort però és bon home. D'amagat ens diu que Catalunya té comarques amb un esglai o esfereïment a la cara.

Els profes de gimnàstica són militars; un és tinent i l'altre capità ("a sus órdenes mi capitán"). Fem avorrides taules gimnàstiques, ens afilerem; no recordo ara si em dona dues bufetades per no haver-me numerat - un-dos! - amb prou energia. Segur, però, que em posa un cinc quant mereixo com a poc un notable: salto bé de llarg el cavall i el plinton. El poltre el faig interior sense problemes i en batuda faig en dos suports de mans el cavall i el poltre tots dos junts; o sigui: bé. No sóc un boig com el meu amic Fuliola que baixant la barana sense mans a tota castanya cau pel forat de l'escala al darrer replà i queda inconscient a terra; per sort les seves neurones no queden molt més afectades.

Avui toca salts d'instruments: estem com sempre, pendents de'n Gómez, el qual amb singular esperit autodestructiu "fendeix" l'aire amb por cap a l'aparell. El seu salt - degut a la por de quedar-se curt - li queda curt i cau amb l'anatomia més sensible a sobre de plinton; nosaltres ja sabem que passarà, com sortirà fortament adolorit a l'entrecuix . Mol diferent del gras Trabuquer: salta i frena el cop. S'asseu suament, no li cal "esparadrap" per la ferida!: El Profe Sr Figuera (el tinent) li fa repetir el bot, cosa que ell sense immutar-se realitza d'igual manera - sense sortir de l'"amagatall"! - Li posarà un cinc, ja s'ho imagina.

Comentaris

  • M'ha fet gràcia això del plinton....[Ofensiu]
    copernic | 21-08-2007

    i el cavall i el poltre i els professor militars perquè som segurament de la mateixa edat o hem passat per les mateixes experiències. És un relat amb una bona dosi de mala llet, ple de referències a vexacions, a maries (assignatures com religió, F.E.N. i gimnàsia que no comptaven per a la nota final), a bufes ensotanades, en un país que no sabies si era domini de capellans castrenses o militars religiosos, a ferum insuportable de wàters escolars. Et permeto suggerir-te concretament (encara que he parlat bastant sobre aquella època) un capítol d'una mena de memòries anomenada: Ja fa molt temps que tot va passar a la història, referida al gimnàs de la Salle de Figueres, anomenada amb regust medieval "Els Fossos", que juntament amb el Collell, a prop de Banyoles eren l'home del sac amb el que espantaven als nanos en aquell moment.
    Moltes gràcies pel teu comentari a l'article sobre Sabina. El títol fa referència a "Juego de manos", una cançó tendra i nostàlgica dins la discografia del cantant: "Juegos de manos a la sombra de un cine de verano, juegos de manos, siempre daban una de romanos".Tens raó. Les rimes a vegades són gairebé impossibles i per això les seves cançons són tan especials amb aquesta barreja tan efectiva d'humor i lírica.
    Fes un "Tallar i enganxar" aquí a baix si vols llegir un relat semblant al teu.

    http://www.relatsencatala.cat/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=91689