Cercador
EL RELLOTGE QUE ENDARRERIA EL TEMPS
Un relat de: josep casanovas olmos-Li regalo aquest rellotge. Què l'hi sembla?
-A mi?... Per què?
-Em cau bé. No més per això.
-No, no... No l'hi puc acceptar.
-Agafi'l coi!... És seu. Què no li agrada?
-Sí. I tant! Però, què es el que vol a canvi?
-Res, home, res. Quedi-se'l.
-Home! Si insisteix tant... D'acord. Gràcies.
-Nena, mira que rellotge m'han regalat.
-Qui t'ho ha regalat?
-Un paio.
-Quin paio?
-Un paio molt estrany.
-I per què l'has agafat?
-No ho sé. Gairebé m'he vist obligat.
-Et passen unes coses més rares... A veure?
-Mira-te'l.
-Sembla bo.
Així va començar la història del rellotge que endarreria el temps. El cas és, que cada vegada que volia renovar el temps, l'endarreria i després se'm tornava a repetir la mateixa història. I com sabia el que tornaria a passar... Canviava l'hora al meu plaer.
-Nena, m'he comprat una col·lecció de clauers.
-Sembla mentida que segueixis compra'n aquestes coses. Ja saps que no m'agrada que gastis els diners amb ximpleries.
-Nena, m'he comprat una col·lecció de clauers, i de passada t'he comprat aquella polsera que vas veure l'altre dia.
-Quin detall! Ho! Què bonica és. Gràcies. Ets un encant...
Així van ser passant els dies i la meva ambició anava creixent.
-Nena! Ens ha tocat la travessa.
-Nena! M'han pujat el sou.
-Nena! He deixat la feina.
-Nena! Ens canviem de casa.
-Nena! Tots aquets calés son per a tu.
-Nena!... Nena?... Nena?...
Ella em va abandonar a pesar de la seva riquesa i de la meva. Vaig acabar regalant el rellotge a un pobre desgraciat.
Ara navego creuant els oceans i quan miro a l'horitzó, veig la ratlla que divideix la imaginació. A dalt; el cel amb la seva magnificència. A baix; el mar amb la seva opulència. I jo, tot sol, remant a la deriva entre la sensació de pressió que tots dos exerceixen sobre els meus pensaments i la meva vida.
Comentaris
-
un bon relat[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 15-11-2009
Una paràbola força reeixida, amb una relació de fets que et duen a una evolució no esperada, pel protagonista. I el final molt poètic, fantàstic.
En poc espai has construït una llarga història.
Felicitats
Ferran
-
Sorprenent[Ofensiu]Joan G. Pons | 15-11-2009 | Valoració: 10
He navegat pel teu Relat ple de sorpreses i reflexions. Gràcies, anmonite.
-
Ui, que detecto un cert desencant, nostàlgia o com se'n digui[Ofensiu]aurora marco arbonés | 14-11-2009 | Valoració: 10
Un relat molt imaginatiu, com són tots els teus, i als que ens tens acostumats. M'alegra veure que estàs penjant coses a RC i que la font no deixa de rajar. Això és un bé de Déu. D'alguna manera escriure és una manera de viure i de deixar anar tots els fantasmes i les decepcions, així com una manera d'expressar la nostra alegria i esperança.
Molts petons, xaval.
l´Autor
43 Relats
114 Comentaris
36960 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85