EL RELLOTGE QUE ENDARRERIA EL TEMPS

Un relat de: josep casanovas olmos

-Li regalo aquest rellotge. Què l'hi sembla?
-A mi?... Per què?
-Em cau bé. No més per això.
-No, no... No l'hi puc acceptar.
-Agafi'l coi!... És seu. Què no li agrada?
-Sí. I tant! Però, què es el que vol a canvi?
-Res, home, res. Quedi-se'l.
-Home! Si insisteix tant... D'acord. Gràcies.

-Nena, mira que rellotge m'han regalat.
-Qui t'ho ha regalat?
-Un paio.
-Quin paio?
-Un paio molt estrany.
-I per què l'has agafat?
-No ho sé. Gairebé m'he vist obligat.
-Et passen unes coses més rares... A veure?
-Mira-te'l.
-Sembla bo.

Així va començar la història del rellotge que endarreria el temps. El cas és, que cada vegada que volia renovar el temps, l'endarreria i després se'm tornava a repetir la mateixa història. I com sabia el que tornaria a passar... Canviava l'hora al meu plaer.

-Nena, m'he comprat una col·lecció de clauers.
-Sembla mentida que segueixis compra'n aquestes coses. Ja saps que no m'agrada que gastis els diners amb ximpleries.

-Nena, m'he comprat una col·lecció de clauers, i de passada t'he comprat aquella polsera que vas veure l'altre dia.
-Quin detall! Ho! Què bonica és. Gràcies. Ets un encant...

Així van ser passant els dies i la meva ambició anava creixent.

-Nena! Ens ha tocat la travessa.
-Nena! M'han pujat el sou.
-Nena! He deixat la feina.
-Nena! Ens canviem de casa.
-Nena! Tots aquets calés son per a tu.
-Nena!... Nena?... Nena?...

Ella em va abandonar a pesar de la seva riquesa i de la meva. Vaig acabar regalant el rellotge a un pobre desgraciat.
Ara navego creuant els oceans i quan miro a l'horitzó, veig la ratlla que divideix la imaginació. A dalt; el cel amb la seva magnificència. A baix; el mar amb la seva opulència. I jo, tot sol, remant a la deriva entre la sensació de pressió que tots dos exerceixen sobre els meus pensaments i la meva vida.

Comentaris

  • un bon relat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-11-2009

    Una paràbola força reeixida, amb una relació de fets que et duen a una evolució no esperada, pel protagonista. I el final molt poètic, fantàstic.
    En poc espai has construït una llarga història.

    Felicitats

    Ferran

  • Sorprenent[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-11-2009 | Valoració: 10

    He navegat pel teu Relat ple de sorpreses i reflexions. Gràcies, anmonite.

  • Ui, que detecto un cert desencant, nostàlgia o com se'n digui[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-11-2009 | Valoració: 10

    Un relat molt imaginatiu, com són tots els teus, i als que ens tens acostumats. M'alegra veure que estàs penjant coses a RC i que la font no deixa de rajar. Això és un bé de Déu. D'alguna manera escriure és una manera de viure i de deixar anar tots els fantasmes i les decepcions, així com una manera d'expressar la nostra alegria i esperança.
    Molts petons, xaval.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de josep casanovas olmos

josep casanovas olmos

43 Relats

115 Comentaris

34782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
He escrit uns quants llibres que han estat publicats a Bubok; una editorial d'Internet a la bast de tothom. Entre ells està "Pescant diàlegs" (Humor), "El Jardí Hermètic" (Ciència ficció), De mis andanzas en la Santa María (Picarescca), una trilogia del personatge Alfredo Bogavante (Investigador privat especialitzat en casos matrimonials), La Cloïssa fòssil (Opera prima), una recopilació de contes "Mucho cuento tienes tú", XL-25 (Ciència ficció d'humor) i La impremta del infern (fantasia-intriga). No puc deixar de nomenar a l'Aurora Marco, que m'ha fet de correctora.