Cercador
El primer somriure
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Estels de colors
espurnegen en els ulls que et miren.
Et veig somriure per primer cop i
el teu cos petit i tendre
es va omplint de llums i melodies.
Sento créixer l'esperança
entre els teus dits de joguina,
que ja s'agafen amb força
als batecs d'un món que vibra.
La cançó del teus sospirs
gronxa tendres il·lusions
en un espai immensament gran
que tot just t'ha dit "bon dia".
M'apropo i fas olor de pluja,
de mar en calma, de nit amb lluna plena
i de ginesta florida.
Podria perdre'm en la profunditat
dels teus ulls misteriosos,
verges d'imatges i judicis,
però ja tan plens de vida.
Fins tocar breument
el fons del teu cor net
que ja sap de sensacions
i on encara no hi ha l'empremta
de cap pàgina escrita.
Dolça ànima de petons de seda,
amb aquest primer somriure
sembles obrir amb energia
les portes d'un nou camí.
M'agradaria acaronar
poc a poc tots els teus somnis
fins que ja no em senti els dits.
Comentaris
-
El primer somriure...[Ofensiu]Gorwilya | 23-11-2005 | Valoració: 9
d'un infant... :P Molt bonica la poesia! ;) Segur que si d'aquí uns anys el teu nebot la llegeix tornarà a somriure, és un regal preciós que algú escrigui una poesia cap a una determinada persona.
Ah, gràcies per felicitar-me ahir! I pel comentari també!!
Petons i una abraçada!!
Gorwilya -
Hola Rosa[Ofensiu]Ze Pequeño | 10-10-2005
Primer de tot agrair-te els teus comentaris. Em fa moltíssima il·lusió veure que "perds el temps" llegint-me de tant en tant. Molta!
I ara, dir-te que amb aquest poema he tigut claríssima davant meu la imatge d'un nadó. Rosat, pur, sense conèixer encara res del món, però vivint, sense el cor malmès ni afortunat, però sentint.
Has fet una imatge preciosa. Et felicito.
Una abraçada.
Salz. -
Preciós[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 17-09-2005 | Valoració: 10
Enfiles les paraules amb una elegància que dóna gust rellegir el poema. A més, no m'he entretingut a comptar síl·labes i per tant no sé si ho has fet, però el que està clar és que l'estructura és molt acurada i no hi ha canvis bruscos de llargaria de versos, la qual cosa confereix una cadència o ritme que s'enganxa des del principi i resulta melodiosa la lectura.
Quan al contingut, crec que expresses un munt de sentiments o sensacions que et desperta, des de l'instint a la raó, la visió d'un nounat. I ho descrius molt específicament, molt en detall, vull dir, i d'una forma molt dolça i entendridora. M'ha agradat molt especialment una estrofa que la citaria com a síntesi de tot el poema, perquè en recull l'essència de l'essència i m'ha semblat molt il·lustratiu:
"Podria perdre'm en la profunditat
dels teus ulls misteriosos,
verges d'imatges i judicis,
però ja tan plens de vida."
Enhorabona per aquesta i, òbviament, per totes les altres! És un poema elegant i fresc.
Una abraçada, Rosa!
Vicenç
-
hola!!!!!!!![Ofensiu]silvia_peratallada | 09-09-2005
ja he tornat, i t'he passat a veure..... quina GRAN imatge, la d'acaronar els somnis....
és tendríssim, transmet moltíssim amor, bon rotllo i,...no sé, té gust a caramel, aquest poema....
un petonàs, i encantada de tornar-te a llegir!
Sílvia -
tendre[Ofensiu]Boo | 07-09-2005 | Valoració: 7
Per què "olor de puja"? Els nadons fan olor de caramel ("encara que mai els hagi tastat, els he vist fondre").
Molts petons i gràcies per comentar-me. -
Es precios[Ofensiu]AINOA | 05-09-2005 | Valoració: 10
Hola ROSASP.
M'agradat molt el teu poeme.
Es tant dolç i tendre com ben segur u es el teu nebodet.
Una abraçada, -
El primer somriure et condueix fins a una porta.[Ofensiu]Queca | 05-09-2005 | Valoració: 10
Una porta cap a una vida plena d'alegria envoltada de la gent que més t'estimes.
Un nadó sempre bé acompanyat de noves esperances i d'il·lusions renovades.
M'ha agradat molt el teu poema ROSASP, un petò enorme i una salutació al teu nevodet!! -
***[Ofensiu]Llibre | 01-09-2005
L'emotivitat que transmet una nova vida està plasmada amb encert en aquest poema. En aquest primer somriure que ja perfila un món d'il·lusions i d'esperances. I no sols s'hi veu aquest nadó a qui està dedicada la poesia, sinó també l'estreta relació que pretén crear la veu poètica: Sento créixer l'esperança; Podria perdre'm en la profunditat / dels teus ulls misteriosos.
Ens parla en primera persona d'allò que l'altra, el nadó, tot just comença a viure i percebre.
Un poema tendre i deliciós, ROSASP. Gràcies per regalar-nos-el tot publicant-lo a Relats.
Fins la propera,
LLIBRE
PS.- Marxo de vacances (els últims dies que em queden) aquest diumenge. Del 4 al 11. És per això que ja et desitjo ara, perquè no crec que em pugui tornar a posar en contacte amb tu, que gaudeixis molt del proper cap de setmana, el del 9-10-11. Molta sort i felicitats. De tot cor. Una abraçada!
-
entendridor i senzill[Ofensiu]Lavínia | 31-08-2005 | Valoració: 10
el poema dedicat, sembla, aun nadó. Un nadó que el jo poètic voldria acaronar tots els seus somnis de la mateixa manera que cada somriure de la criatura omple d'energia a aquest JO que s'expressa de manera tan dolça.
Un bell poema que no pot deixar indiferent a qui el llegeixi.
Molts petons
Lavínia -
Magnífic![Ofensiu]tramuntana | 31-08-2005 | Valoració: 10
M'encanta Rosa. No tinc més paraules. petons!!
laura^^ -
els nadons i l'anyor de la inocencia[Ofensiu]blaumar | 31-08-2005
Sempre recordem la inocencia com si fós una pàgina en blanc o l'absencia del pes dels anys.
Anyorem poder invocar la força que aleshores tenien els nostres somnis.
Els nadons catalitzen aquest desig tla i com tan bellament ho has descrit. -
Preciós[Ofensiu]ITACA | 30-08-2005 | Valoració: 10
Quina tendresa ROSASP, un infant sempre inspira a escriure com ho has fet tu, amb dolçor amb delicadesa, amb comparacions senzillament magnifiques, fa olor a pluja, a mar en calma, molt bonic.
I es cert, un infant sempre dona esperances, sempre ens fa sentir especials, com tu has dit, fan que ens perdem pels seus ullets plens de vida.
Molts petons i abraçades.
-
M'agrada i contestar-te...[Ofensiu]Eugeni Mur | 30-08-2005
M'agrada aquest poema i m'agrada com escrius.
Gràcies pel teu comentari del meu, "Política".
Si m'ho permets, contestant a la segona part del teu comentari, també necessito dir-te, per tancar definitivament el diàleg sobre un tema que ha aixecat massa susceptibilitats:
1- Que estic d'acord amb tu; preferiria que no existís l'opció de valorar. Personalment trobo que pot fomentar l'esperit competitiu (l'egoisme, l'individualisme, la manca d'escrúpols...), que agrada molt al neoliberalisme, però que a mi em produeix fàstic.
2- Que la realitat és que la web dona l'opció de comentar i valorar, i que això es pot fer des de molts punts de vista: les qüestions formals; la identificació amb el contingut; el que ens sembla que entenem; el que ens fa sentir; altres motius íntims que, qui es conegui a ell mateix, ell sabrà; i qui no, amb sort, se'ls inventarà... Que cadascú faci el que li surti del seu cor!.
3- Tinc criteri; però jo no sóc ningú per a jutjar a ningú, i per tant, no ho faig. Però una cosa és ser independent, i una l'altra és ser neutral. No jutjo, però la meva "independència" de pensament, no significa que sigui neutral (no crec en la bondat de la neutralitat).
4- A mi "el que em va deixar a quadres", és que tu no participessis del fòrum on precisament es discutia dels temes que em comentes; més encara, veient que hi estaves present. Em costa una mica entendre-ho, donada la inclinació que tens per comentar.
5- Hauràs vist que la meva biografia ha canviat (com canvia el paisatge a través del temps).
De la mateixa manera que jo em vaig valorar amb un 4, per coherència, el poema "Desobediència Civil" (arrel del comentari del Foster, no valorat, i de la meva "biografia anterior"); doncs per la mateixa lògica, abans demanava que qui no valorés que no comentés.
Ara, després del que he viscut (i d'una llarga reflexió), reitero: Que cadascú faci el que li surti del seu cor!.
Tot el que es fa i desfà m'aporta. Jo també desitjo endreçar aquest tema al calaix dels malentesos i de l'oblit.
Una abraçada.
Valoració mitja: 9.56
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644085 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")