EL POU

Un relat de: jomagi
M’ho varen dir al col·legi feia dies. Segur que era una animalada de la colla d'aquells desllorigats anys...

Tot i així vaig arribar-m’hi d’amagat una tarda que n’hi portaren un...

Tal com varen dir-me els meus companys... Era veritat !...

Quasi tots eren homes. Un d’ells, el rector de sotana negrosa, va llegir un paper en veu alta i seguidament van procedir. Obriren la tapa rovellada d’aquell misteriós i infinit pou del racó per fotre’l dins violentament, mentre el maleïen de males maneres...

Rere d’uns matolls, quan ja sortien, vaig escoltar el jutge de pau que digué:

-En Procopi era un podrit ateu, un viciós i d’esquerres. S’ho mereixia!... En qüestió d’unes trenta hores hi arribarà!...

Un d’ells que era mig sord preguntà
:
-Arri... que?..
.
-Collons!... Arribarà a l’INFERN !...

Mai més vaig apropar-me a aquell maleït cementiri.


Comentaris

  • Infant [Ofensiu]
    Gardenia | 11-01-2022 | Valoració: 9

    Tots hem viscut alguna vegada en la nostra infantesa alguna història que ens ha fet trontollar el nostre cap... SANTA INNOCENCIA !!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: