El poeta

Un relat de: Emelkin

No esperaves
ser la presa de les teves
paraules.

Com aquell
que és presa de la sang
que perd.

No esperaves
ser presa de les nits
que esmolaves.

Ni omplir
de talls les sanefes
del silenci.

No esperaves
salar els teus versos
amb llàgrimes ombrívoles.

Ni volies
enterrar més llunes
entre rimes.

Tota una sorpresa,
ser la presa
de l'ombra dels teus versos.

No volies
ser el poeta
de tants dies.

Tampoc pretenies
desfer els versos,
de cera,
amb l'ardor
d'un moment
d'inspiració
crítica.

I, tanmateix, sempre somrius
després de cometre
el mateix crim.

Comentaris

  • Veritable, amb una força magna[Ofensiu]
    gypsy | 29-12-2010

    Dir que m'ha agradat és massa poc. M'ha trasbalsat i m'ha omplert de màgia per uns instants, mentre el temps s'aturat.

  • Potser no ho esperava, pero...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 29-12-2010

    caram!!
    Quan et venen aquestes inspiracions
    et converteixes en poeta.
    Enhorabona un cop mes.

    Una abraçada ben literaria.

    Aquest encara no te l'havia llegit, no tenia cap comentari
    i a sobre porta en el teu espai des del 2008!!
    Crec que hi ha coses que no tenen perdo, pero som tants els qui ens agrada escriure, confegir versos... fer poemes en definitiva, que no puc alimentar-me de tota la bona poesia que tenim dins rc.
    Et demano perdo per si pensaves que no em recordava del teu talent...
    ja veus que tot el que considero atraient ho acabo descobrint.

    Ara si,
    una abraçada ben literaria.