El petó

Un relat de: Llibre

Quan era petita, deuria tenir set o vuit anys, vivíem en un petit pis del Poble Sec. La meva habitació, on dormia amb la germana gran, estava davant per davant del dormitori dels meus avis, i enlloc de portes recordo que teníem cortines.
Un matí d'un dia de festa, potser era un diumenge, jo estava ajudant a la gran a fer els nostres llits i la mare estava a la cambra dels avis, també fent els llits.
"Fem una carrera, mama!", va cridar de sobte la meva germana. I com si de cop hagués embogit es va posar a airejar llençols, pessigar-ne les puntes sota el matalàs, col·locar les mantes, els edredons... Jo intentava col·laborar en aquella cursa increïble, però el cert és que l'experiència de la mare ens superava.
Va ser aleshores quan la meva germana em va xiuxiuejar: "Apropa-t'hi i demana-li un petó. Així l'entretindrem i la podrem guanyar!"
Li vaig fer cas, és clar. Però la mare, múrria i juganera també com una criatura, em va fer esperar: "Ara no, ara no, bonica: primer vull acabar".
Sí: la veritat és que la mare em va fer el petó quan va tenir els llits enllestits i després de vèncer-nos. Em va besar, em va abraçar i em va aixecar enlaire. Però sempre m'ha quedat el regust amarg de la seva negativa inicial, el sentiment buit de no haver sigut allò més important.
Quina bestiesa! I quins records més estranys són els que romanen inalterables a la memòria i al cor. Però és així de cert: sempre m'ha dolgut aquell petó que no va arribar quan era reclamat. Sempre m'ha mancat un bes.
Ara que jo sóc mare, de ben segur que cometré molts errors, no al llarg de la vida, sinó al llarg de cada dia. Però el petó, el dels matins per desitjar bon dia, el de la porta de l'escola quan entren i quan surten, el de la nit per transmetre bons somnis i repòs, el de cada volta que les abraço perquè sentin el meu amor... aquest petó, no els mancarà.

(19-12-2004)

Comentaris

  • Boníssim![Ofensiu]
    diesi | 20-02-2007 | Valoració: 10

    M'ha encantat la manera com m'has transportat a la habitació, entre els llençols i les cortines, tot ha estat boníssim. Després, aquesta espina clavada, inconscientment, dóna molt per pensar, encara que no ho sembli. Però què haig de dir jo?

    M'acavo d'adonar que és molt fort, i tot un orgull que estigui registrada a la mateixa web que una persona que ja ha publicat dos llibres! Segur que hi ha molta més gent que se'n riurà quan llegeixi aquest comentari, segur que n'hi ha que n'han escrit molts més, fins i tot.

    En fi, que m'ha encantat i seguiré llegint coses teves. 1 petó.

    b#NaT#b

    P.D: demà em passaré per totes les llibreries del meu poble a veure si trobo al menys un dels dos llibres que has publicat.

    Tot un honor.

  • un petó[Ofensiu]
    sinda | 21-02-2006

    Realment un petó pot ser màgic.

  • Has obert[Ofensiu]
    angie | 16-01-2006

    el cor amb aquest relat, i per això ja tens un petó!

    angie

  • Holaaaa![Ofensiu]
    Màndalf | 18-11-2005 | Valoració: 10

    Ja ho veus, tu buscant poesia a la meva pàgina i jo buscant prosa a la teva,... el que són les coses, no? Però ja veig que tu també vas provant, i molt bé, per cert.
    Renoi, quin relat més dolç i encoratjador. Em donen ganes d'anar a buscar als meus marrecs i ensalivar-los als tres. I al gos també si no fos que ensuma totes les cacones (uy, perdó no hauria d'haver deixat això aquí, però ho he deixat molt bé, eh, que jo sóc empeltat de cirerer, jejeje, podia haver posat m...., uy ja torno a desvariejar, aquesta pòcima de després de dinar és fabulosa,...) Jo no recordo el què t'estava dient.
    Hauré de llegir poesia,... però no responc del comentaris eh! ho sigui que no preguntis massa.

    Una aferrada al genoll

  • instants | 28-08-2005

    ....és molt sincer....

  • I si...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 10-08-2005

    ...la teva mare va descobrir que era una trampa? I si ella, amb la saviesa habitual de les mares, va intuir que el que volies era fer-li perdre la cursa? Ai, cóm haguéssiu rigut d'ella si t'hagués donat aquell petó i hagués acabat més tard que vosaltres!!!

    De totes maneres, és bonic el relat. Expliques una imatge quotidiana que qualsevol de nosaltres pot haver viscut. I l'expliques com clara. És com si a través de les teves lletres, estiguèssim veient tot el que passa.

    L'estil és planer i entenedor. Marcat, però, per la nostàlgia d'aquell petó que esperaves, i que no va arribar en el seu moment.

    Un bon relat de totes maneres.

    Salz.

  • perdó[Ofensiu]
    uRaNiA | 20-04-2005

    Perdó, m'ha faltat ara a mi de posar un NO a la meva última frase... ves per on... jajajaja

    Volia dir: Que NO li faltin mai als fills les atencions necessàries...

    (Mmmm... seria un reflexe obscur de la meva mancança??)

  • És molt dolorós.[Ofensiu]
    uRaNiA | 20-04-2005 | Valoració: 10

    M'has fet tornar enrere en el temps i m'he vist demanant al meu pare de jugar (no recordo a què) i ell, ignorant-me i fent-me callar, continuava escoltant les notícies... Pot ser el meu cas és pitjor... o pot ser no.

    Que li faltin mai als fills les atencions necessàries... Mai!! Si es pot evitar...

    Bona reflexió, et felicito.

    uRaNiA
    Tallers de relats en català
    www.bibliotecasvirtuales.com
    Nou fòrum: Espai català
    Apunta't-hi!!
    urania9@hotmail.com

  • Ainoa | 28-02-2005

    No soc mare, suposo que ja arribara el dia, mentres disfruto de al condicio de filla, i he de dir que els petons no man faltat mai de la vida, ni mai m'han posposat per un llit..però el meu pare si encaixa dins el teu relat que de ben segur s'apropa a la realitat de moltes llars. Suposo que de vegades els pares no s'anadonen de aquestes petites coses, d'aquests detalls, i potser sens queda una espina clavada per una tonteria, per ells, i en canvi una espina per nosaltres. m'Agradat el relat, molt, Llibre.

  • El retret[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 26-02-2005 | Valoració: 9

    El retret d'aquella falta que en l'infantesa ens ha dolgut, curiosament és allò que més ens marca quan som grans.
    Sempre pensem en no fer als nostres fills allò quie nosltres notaven a faltar pero de ben segur els nostres fills tindran altres retrets a fer-nos.

  • comment[Ofensiu]
    març | 23-02-2005

    Mira, tu, pell de gallina, sobretot al final. Jo m'havia sentit així moltes vegades quan era petita. Li vas preguntar mai a la teva mare? No sé, potser es va ensumar la trapeta que volíeu fer-li... ;p

    Apa, una abraçada!

  • Encantador[Ofensiu]
    pivotatomic | 23-02-2005 | Valoració: 8

    Aquest relat m'ha agradat moltíssim, i per vàries raons...

    D'entrada, estic segur que no és inventat, sino recreació d'una vivència. Això, per mi es un handicap, ja que com a imaginador d'històries complicades, sempre penso que explicar coses reals no té massa mèrit...

    ...a excepció de que ho facis tant bé com ho fas tu. Es una anècdota tan senzilla i tan bonica a la vegada. I tant ben explicada! Els dos primers paràgrafs els trobo sensacionals. Perfectes. Només amb ells ja m'has guanyat del tot.

    El final, em sona una mica a moralitzador, cosa que sempre he odiat cordialment. Es clar que jo penso igual que tu. El no tenir por a exterioritzar els meus sentiments és el millor que m'han ensenyat els meus pares i el que, a ben segur, jo ensenyaré als meus fills si algun dia algú m'obliga a reproduir-me.

    En dues paraules: Mag-nífic!

  • Sentiment entes[Ofensiu]
    eva | 09-02-2005

    M'ha agradat la teva "vivencia", jo també he sentit experiències similars, trobo que està molt ben redactat, ja que el relat és curt, pero molt entenedor, i ens fa pensar.......... Quan és d'important aquelles petites coses que alhora son tan grans.......... al menys això ens ensenya a no repetir els errors quan ens fem grans, pero ningú ens assegura que no en farem de nous........

  • Un petó....[Ofensiu]
    mistika | 06-01-2005 | Valoració: 9

    Hola LLibre!
    és cert un petó donat quan fa falta, quan es demana....fa molt. Però trabquila dona no crec que te mare es dones conte que et va fer mal.
    Doncs bé marona un petó ven fort!!! ;)

  • És preciós,[Ofensiu]
    brideshead | 23-12-2004 | Valoració: 10

    Llibre. M'he emocionat llegint aquest magnífic petó per a les teves nenes. Ets una meravella d'escriptora, t'he vist d'esquitllada moltes vegades, i avui no puc deixar de posar-te un 10 per la teva tendresa i pel teu bon escriure. M'has comentat algún relat i no t'he donat les gràcies ni t'he comentat fins avui. Perdona'm!
    Un petó immens. Felicitats per aquesta reflexió tan bonica i tan seriosa.

  • la valoració, quina creu ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 21-12-2004 | Valoració: 10

    mai i pens, au

  • Es el primer relat que et coment[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 21-12-2004

    Desprès de la que hem armada avui em veig obligada a comentar-te un relat, i ho faig ara, he après una cosa amb el teu relat, quan torni a tenir el meu fills amb jo, ho deixaré tot per donar-lis una besada .... m'ha fet pensar molt el teu relat ...

    Una aferrada

    Conxa

  • molt bonic[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 21-12-2004

    la veritat és que em sembla que no t'havia llegit....hi ha tants autors i tantes coses a fer!!!jaja
    m'ha agradat molt, de debò.
    és un sentiment extrany...per una banda la tristesa de l'abscència d'un petó a temps,
    i per altra, que això suposi una vida plena de petons...i sabent tot el que transmeten!!
    m'agrada, felicitats!!!
    un petó

  • Res per demà[Ofensiu]
    quebonicqueslemporda | 21-12-2004 | Valoració: 9

    No podem preveure tot el que passarà i de quina manera, allò que fem, o que no fem, pot afectar als demés. Tant de bo, o no.
    No hauríem de deixar res per després, no hauríem de deixar res per demà, però sovint les coses passen així.
    El que és ben segur és que aquell petó esperat, va esdevenir en lliçó, i en regal. Una lliçó per a tu, i un regal per a les teves filles.

  • SED DE VICTÒRIA![Ofensiu]
    Capdelin | 20-12-2004 | Valoració: 10

    l´important és que el BES... no va faltar, només arribà amb un xic de retard... perquè quan hi ha sed de victòria, no s´escapuleixen.... ni les MARES!!! ( je je je )
    La mare va ser mmolt llesta: GUANYÀ i PETONEJÀ = dues victòries!!! ( je je je )
    Molt original la temàtica del relat... convertir una rutinària i humil acció de fer el llit, en el centre viu í protagonista d´un relat... és tenir, senzillament, imaginació i originalitat!!!
    Felicitats, LLIBRE... ets un llibre immens del que no s´acaben mai... les pàgines!
    BON NADAL, mareta!!!!

  • una petita ferida dins del record...[Ofensiu]
    ROSASP | 20-12-2004

    Sembla mentida com podem recordar coses de fan tant temps i que malgrat que semblin insignificants, ens han deixat un petita ferida oberta en el nostre interior.
    Segur que no hi va haver cap mala intenció per part de la teva mare, però per tú aquell petó de després només van ser les miquetes del que hagués pogut ser en el seu moment.
    El fet de ser mare, el fa recordar situacions que t'han ferit i tens el propòsit de que no et passi amb els teus fills.
    Segur que ens equivocarem en moltes coses, tot i esforçar-nos en fer-ho el millor que podem.
    Però jo també tinc molt clar, que davant d'un petó que em reclami la meva filla, tot el demés és secundari i pot esperar.
    Aquell petó sempre serà el més important, cadascún d'ells.

    Una abraçada i gràcies de nou pels teus comentaris.

  • no te preu[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 20-12-2004

    perdona si et tracto de tu, pero es que me has tocat la fibra,
    Es ben veritat que un peto no te preu, no nomes per le fet sino per el qui ens el dona, . . .la persona mes estimada.
    Aquet estiu vaig fer un viatge aun lloc llunya, i amb el meu cosi vaig anar a un orfanat a un pais Africa, ell trevalla alla de metge, per la nit, quan tots dormien,
    jo estava desvelat, per el viatge, i per coses que hi tens al cap, vaig sortir al pasadis i pasajava per el edifici. a una de les sales estaven els mes petits i havia una monja amb una nena als braços, la petita debia de tenir uns cinc o sis anys, li havien matat als seus familiars feia uns mesos i no podia dormir pensant en el seu record, hem vaig oferir per fer-li companyia, i vam pasar la nit junts a la matinada el meu cosi ens va trovar a les dos dormint al mateix llit.
    Com te hu has fet, en va preguntar, per dormir-la.
    Li he fet un peto de bona nit, i ella m'en ha fet un altre.
    Avui esta nena esta pasant uns dies en nosaltres on a trovat una altra familia que totes les nits li fa un peto.
    bons nadals, i un molt bon any nou,
    PD, jo tambe soc del 62 pero del octubre.
    forta abraçada

Valoració mitja: 9.58

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277335 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero